Donar-se de baixa de 'La noria'

Ahir també es donava de baixa El Corte Inglés com a anunciant de La noria. Un client importantíssim. Amb els dies que han trigat a fer-ho, més que no pas una qüestió moral, sembla una estratègia meditada per pujar al carro de popularitat d'anunciants ètics. Però potser El Corte Inglés ha trigat més que els altres perquè esperava les explicacions de Jordi González per justificar-se. I, tenint en compte els arguments que va donar, el presentador no els va convèncer. A mi tampoc.

Jordi González va començar fent un gran al·legat en què afirmava que el programa i la cadena sentien molt l'assassinat de Marta del Castillo. Això és una obvietat. Només faltaria. Però és que fins i tot va acabar jurant per la seva mare que ho sentien moltíssim. Caram.

Després va explicar que la seva intenció no era cap altra que buscar respostes en una realitat fosca que molts de nosaltres preferim ignorar. És un argument.

I va afegir: "Nuestro trabajo es dar voz a los que tienen algo que contar". Segurament. El problema és que ens va semblar que Rosalía García més aviat "tenía algo que esconder".

Finalment va fer servir com a excusa que altres programes de la competència també havien convidat la senyora i va posar-hi èmfasi insistint en l'eufemisme "en las mismas condiciones" fins a quatre vegades.

Després va apel·lar al dret a la informació i a la llibertat d'expressió. Curiosos arguments per justificar una font que al seu programa només parla per diners i amb la cara tapada. Incoherent. Es va embolcallar amb la bandera de la democràcia i va parlar de dictadura per assenyalar els que només volen sentir bones notícies. ¿Insinuava que desaprovar l'entrevista era sinònim de simpatitzar amb mètodes dictatorials? Però ni piu dels anunciants que es retiraven (no fos cas) ni dels diners que van pagar per fer parlar la dona. Amb tot, quan ets periodista i has de començar el discurs jurant per la teva mare... ja has perdut la batalla.