Eduard Fontserè, la vida d’un científic
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl dia primer de març, el doctor Eduard Fontserè i Riba feia cent anys. Amb aquest motiu, un gran nombre d’institucions -Institut d’Estudis Catalans, Reials Acadèmies de Ciències de Madrid i Barcelona, Consell Superior d’Investigacions Científiques, Ràdio Barcelona, etc.- li reteren homenatge. [...] Als noranta anys, Eduard Fontserè encara presentava un interessant treball d’investigació a l’Acadèmia de Barcelona i publicava un llibre de divulgació meteorològica adreçat als excursionistes. Ara, quan ja ha arribat al centenari, encara treballa, en col·laboració amb el seu gendre Josep Iglésies, en una obra sobre la sismologia de Catalunya abans de la utilització de l’enregistrament instrumental dels terratrèmols. [...] Tant per la categoria de la seva obra com per la seva constància en el treball durant una vida tan prolongada, el doctor Fontserè, president honorari de l’Institut d’Estudis Catalans, constitueix una de les personalitats més destacades de la ciència catalana contemporània. [...] Creador de la meteorologia catalana: aquest és, sens dubte, el títol principal del doctor Fontserè, per mitjà del qual el seu nom ha assolit un prestigi internacional. Ja l’any 1896, amb el suport de la Granja Experimental de la Diputació, establia la Xarxa Meteorològica Catalana, que, amb el caràcter de pluviomètrica, passà a dependre de la Societat Astronòmica de Barcelona, de la qual el doctor Fontserè era un dels fundadors. La constància del seu esforç fa que la Xarxa s’estengui i que, el 1921, ja compti amb dues-centes vint-i-quatre estacions distribuïdes per tot Catalunya. Dins la mateixa línia d’inquietuds, el 1913 fundà l’Escola Aerològica de Barcelona, per a l’exploració de les regions altes de l’atmosfera mitjançant els globus sonda, una veritable innovació entre els meteoròlegs peninsulars. Finalment, el 1921, amb el suport i la comprensió de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Mancomunitat, creà el Servei Meteorològic de Catalunya, destinat a encarrilar i a regir totes les activitats disperses del ram de la Meteorologia, al qual fou incorporada la xarxa pluviomètrica que ben aviat assolí els tres-cents observadors. Així, la continuïtat perseverant del doctor Fontserè aconseguí d’establir, al cap de vint-i-cinc anys d’esforços, l’organisme adequat per a la investigació meteorològica de Catalunya. [...] En aquest terreny, el científic català se situa entre els capdavanters de tot el món, com ho palesa la seva assenyalada aportació a l’Atles Internacional dels Núvols. [...]
