01/09/2019

Empremta dactilar

2 min

Avui, dia 1 de setembre, va ser el Dia Mundial de la Dactiloscòpia. La dactiloscòpia és la tècnica de reconeixement i classificació d’individus a través de l’empremta del dit. Va ser desenvolupada per Juan Vucetich, un croat que va emigrar a l’Argentina. Gràcies als seus avenços es va identificar a Buenos Aires la primera criminal detinguda gràcies a la dactiloscòpia. Havia matat tres nens.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Durant molts anys l’empremta dactilar es va fer servir als documents d’identitat i a la criminologia, però poc podia imaginar el 1892 el seu creador que ara també serviria com a forma de desbloqueig d’un telèfon. L’empremta s’ha convertit en una contrasenya. En lloc d’“Introdueixi un codi de vuit caràcters que tingui almenys dos números, un signe i una majúscula”, podem fer-ho només amb el dit.

Molta gent pensa que la màquina es pot equivocar, però no. Les característiques de les marques del dit són impressionants.

L’empremta no es va generant segons les coses que toquen els nadons, sinó que queda definida dintre del ventre matern a les dinou setmanes de gestació i es mantindrà inalterada durant tota la vida de la persona (si no hi ha lesions). No hi ha entre totes les persones que han viscut al món, ni hi haurà durant els centenars de milers d’anys que duri la humanitat, dues empremtes iguals. La probabilitat que dues empremtes siguin exactes és zero.

Això ens fa pensar sobre nosaltres mateixos. La major part del nostre caràcter i manera de ser queda definida molt aviat i mai no canvia. Som com els nostres dits. Els pares i l’educació poden actuar en un petit percentatge, però no hi ha res a fer. Un és com és perquè va néixer així, i o l’acceptem o ens acceptem, o res a fer. I la segona conclusió: cadascú de nosaltres és un tresor, una còpia única. Una meravella de la naturalesa: un sistema únic de reproducció que crea peces similars però mai iguals.

Li recomano que durant uns instants es miri el dit. I pensi: soc com soc i, a més, no hi ha ningú com jo. Se sentirà millor. I gràcies al seu dit.

Bon setembre.

stats