Escalfats localment i globalment

Obrim la portada d'aquest dilluns parlant d'aires condicionats, però que ningú es pensi que és un tema refrescant. Tot el contrari, perquè el reportatge del New York Times que reproduïm alerta sobre com la classe mitjana de l'Índia i la Xina, que incrementa en un 20% cada any la refrigeració de les seves llars, està contribuint de manera devastadora a escalfar el planeta. Fan el que fem nosaltres, res a dir, però són més. Avancem d'aquella manera, i els gasos d'abans destruïen la capa d'ozó i es van substituir pels d'ara, que són molt actius, ves per on, provocant l'escalfament global. A aquest pas el 2050 un 27% de l'escalfament del planeta serà originat pels aires condicionats, en una paradoxa sensacional. I el pitjor és que les alertes es poden anar repetint però no abordem les solucions. Fa vint anys a Rio de Janeiro es van encendre algunes alarmes. Dues dècades després la crisi a escala mundial refreda els ajuts, i individualment semblem més preocupats per un dia a dia retallat que ens fa recular en drets socials. Però el 2050 és a la cantonada, i al marge que ens escalfem localment per culpa d'Andrea Fabra o d'haver de llegir al BOE què ens van suprimint, l'escalfament global ens hauria de preocupar una mica més. I sembla tot el contrari, que cada dia som més frescos sobre les conseqüències d'estar-ne, de frescos.