18/05/2011

Escampant la malaltia

2 min

Lluny de corregir o matisar les seves repugnants declaracions sobre la propagació de malalties per part dels immigrants, el candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, hi insisteix i s'hi referma perquè no quedi cap dubte que volia dir exactament el que va dir. Al líder del PP barceloní li és indiferent que hagi sortit a desmentir-lo, i de manera ben rotunda, l'epidemiòleg Josep Maria Jansà, coautor de l'informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona en què suposadament Fernández Díaz basava les seves afirmacions: Jansà, indignat, va reptar el polític a concretar "en quina pàgina i en quin paràgraf l'informe diu això i en què es basa per ser capaç de dir aquesta barbaritat". En resposta, Fernández Díaz s'ha limitat a balbucejar que ho ha llegit en algun lloc. D'altra banda, el pepero també s'ha plantat davant de Duran i Lleida, que ha declarat que, si el PP persisteix en aquesta línia xenòfoba, no hi ha pactes electorals possibles amb CiU. Fernández Díaz més o menys se n'ha rifat, sabedor que en campanya tothom diu moltes coses, però que arribat el moment de tocar o no tocar cuixa, al personal li passen les manies.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El PP de Catalunya, doncs, amb el triumvirat format per Alicia Sánchez-Camacho, Xavier García Albiol i Alberto Fernández Díaz al capdavant, ha pujat al burro de la canya contra el moro, el negre i el sudaca i no pensa baixar-ne, peti qui peti. El motiu, per descomptat, no és altre que treure'n un rèdit electoral. Un gruix de vots que poden resultar depriments i llastimosos, però que són pràcticament segurs perquè n'hi ha molts, de votants, disposats a creure que els immigrants no tan sols escampen malalties, sinó que han vingut per prendre'ns el lloc de treball, l'estat del benestar, la dona i la filla. Quan les coses van mal dades, sempre és d'agrair que hi hagi algú més fotut que tu, a qui puguis carregar totes les culpes i a costa de qui puguis cometre qualsevol excés demagògic i sortir-ne impune.

No hauria de ser així. Deixin-me fer servir una paraula de la qual s'ha abusat fins a gairebé buidar-la de significat, però que crec que en aquest cas és la més exacta i adequada. També és molt greu: el discurs del PP de Catalunya sobre immigració frega molt perillosament el neofeixisme. Ja hem comentat en alguna altra ocasió que ara agrada dir-ne populisme, però no és populisme: és neofeixisme. No parlo de tot el PP, però sí del PP de Catalunya -o, més concretament, dels seus dirigents més visibles-. Com que la paraula dels polítics en campanya efectivament no val un gafet, no tinc ni idea de si CiU pensa pactar amb el PP a l'Ajuntament de Barcelona o no. Però sí que penso que, passades les eleccions, s'hauria d'establir un cordó sanitari entorn dels esmentats Fernández Díaz, García Albiol i Sánchez-Camacho que signifiqués la fi de les seves carreres polítiques. Per haver actuat d'agents infecciosos del debat públic, escampant-hi la malaltia de l'odi a les persones i la fractura social.

stats