10/11/2019

Esperant els terroristes

2 min

Per tractar-se d’una “organització criminal que impulsa la comissió d’atacs terroristes”, com va qualificar la Guàrdia Civil el Tsunami Democràtic per justificar el tancament de la seva web, el cert és que els actes reivindicatius promoguts dissabte per aquesta organització van ser una bassa d’oli. El recompte de víctimes al final del dia va ser més aviat escàs, i, en canvi, milers de ciutadans van poder dedicar-se a activitats culturals i de lleure d’allò més animades i concorregudes. Això fa que l’ingent operatiu policial desplegat en previsió dels atacs del perillós Tsunami, així com el pomposament anomenat “comitè de coordinació sobre Catalunya” que es va muntar a la Moncloa (una espècie de gabinet de crisi amb el president Sánchez, la vicepresidenta Calvo i el ministre Grande-Marlaska, tots ells en disfuncions), acabessin convertint-se en mesures tan inútils com aparatoses. Per no esmentar la despesa supèrflua que suposa l’esmentat operatiu policial: si això no és malversació de cabals públics, que vinguin Llarena i Marchena i ho sentenciïn.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Mentre el govern de l’Estat continua insistint a fer el ridícul, tanmateix, enmig del gran enrenou van passant com de sotamà fets absolutament inquietants. El decret que permet tancaments de pàgines web és un d’aquests fets: no sé si arriba a la categoria de “cop d’estat digital”, com el va qualificar el conseller de Polítiques Digitals i Administracions Públiques, Jordi Puigneró (la pompositat, com l’alegria, va repartida), però clarament sí que és una mesura de control inacceptable en democràcia, que forma part de l’onada repressora que fa temps que patim i que la setmana passada va donar episodis gloriosos com la persecució del grup Manel o la prohibició (després retirada) d’una trobada de geganters a Sant Joan de Vilatorrada. Per ridícul que sigui tot plegat, però, no parlem de cap broma, sinó de llibertats ciutadanes. Aquesta vegada, el context anticatalà (ja no antiindependentista, sinó anticatalà) va fer que li toqués el rebre al Tsunami, però el decret permet el tancament de qualsevol pàgina web que les autoritats competents estimin que puguin ser lesives per a l’ordre públic. És a dir, totes aquelles que no els agradin.

De la mateixa manera, és lícit preguntar-se per les condicions en què van ser efectuades les suposades confessions dels membres dels CDR detinguts al setembre, titllats (com el perillós Tsunami) de terroristes per la policia. No es tracta de pintar una pel·lícula en què no puguin existir els ofuscats i fins i tot els violents dins l’independentisme. Però això encara no ha passat, i el que sí que ha passat (i ho hem vist en directe per televisió) són policies, comandaments policials i polítics prestant fals testimoni davant de tot un Tribunal Suprem amb la finalitat de condemnar els líders de l’1-O. Escric això abans de conèixer els resultats electorals. Però, siguin quins siguin, l’escalada d’abusos i atropellaments als drets civils no és previsible que acabi.

stats