Esprémer les paraules (per no xerrar)

El ministre en funcions de Foment i secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha assistit aquest diumenge a la manifestació unionista de Societat Civil Catalana i ha fet declaracions abans a Catalunya Ràdio: és el que un dirigent del PSOE entén com un gest de distensió, atès que els ministres del PP no es rebaixen mai a atendre la ràdio pública catalana. Ha tingut paraules rutinàriament dures contra Quim Torra i especialment dures contra el personal de l’Hospital de Sant Pau que va protestar fa uns dies per la visita selectiva de Pedro Sánchez (que s’interessa pels ferits bons i es desentén dels ferits dolents, d’acord amb la doctrina fixada pel rei Felip VI sobre els catalans que accepten l’ordre constitucional i els que no). Ha acusat metges, infermeres i personal sanitari, concretament, de “seguir clarament consignes polítiques”, que no sabia si eren de Quim Torra o d’algú altre.

El de la instrumentalització o manipulació de la ciutadania és un dels arguments preferits del nacionalisme espanyol. També ho és de les dites democràcies autoritàries, eufemisme deliciós inventat per referir-se als règims amb carcassa democràtica (eleccions, Parlament, Constitució) però amb contingut, maneres i vocació repressores. L’hem sentit aquests dies passats en boca de Lenín Moreno, a l’Equador, o Sebastián Piñera, a Xile: els que protesten contra mi i el règim que represento no són ciutadans lliures que s’han format una opinió sobre l’estat de les coses, sinó masses que no pensen i que són teledirigides pel meu rival. Obliden sempre que l’argument és reversible, i que si els manifestants catalans estan manipulats, els de la manifestació unionista hi deuen estar també. De moment veiem que, mentre els mitjans públics catalans tenen prohibit parlar de presos polítics i exili, els seus equivalents espanyols emeten sense cap problema manifestacions que exalten obscenament la figura del dictador Franco, en nom de la llibertat d’expressió. Fa gràcia també que Ábalos reclami diàleg i respecte per la diversitat a Catalunya (Barcelona és una de les ciutats més mestisses d’Europa), i que ho faci en nom d’un estat espanyol que no és que tingui un problema greu tan sols amb la diversitat política, sinó també amb la lingüística i cultural.

Ábalos, en fi, li retreu a Quim Torra que encapçali un tall de carretera quan ell es disposa a acudir a una manifestació que, tot i que oficialment es presenti com una altra cosa, sap perfectament que està infestada d’aquesta extrema dreta que un altre eufemisme anomena “nostàlgica”, com si parléssim de gent que enyora el xarleston. Cap dels dos no hi té cap feina, ni a la carretera ni a la manifestació. El seu lloc i la seva feina són en una taula de negociació amb mediació internacional, que és el que va tornar a demanar la manifestació de l’ANC i Òmnium de dissabte. Però atenció amb el nou eufemisme presentat per Ábalos: el PSOE no demana “la unitat” d’Espanya, sinó “la unió”. Deliciós també. Cada dia més enfangats en més i més retòrica, esprement les paraules fins a la total deshidratació.

Més continguts de