Europa i la llibertat de premsa
PERSEGUITS. Més d’una quarantena de periodistes han passat el Cap d’Any empresonats a Europa. Trenta a Turquia, deu a l’Azerbaidjan i un a Rússia, segons els càlculs de la Federació Europea de Periodistes, que en reclama l’alliberament. El 2015 no va ser un bon any per a la llibertat de premsa a Europa. A tot Europa. L’any va començar amb l’assassinat a París de 8 periodistes i col·laboradors del setmanari satíric Charlie Hebdo. Els líders polítics es van dedicar, durant setmanes, a proclamar la defensa de la llibertat d’expressió i el dret a la crítica com a fonament d’unes democràcies liberals que, mesos després, obrien una nova onada de legislació antiterrorista que ha servit per reprimir la llibertat d’expressió i més d’una protesta contra l’austeritat, el canvi climàtic o el TTIP.
INCÒMODES. Segons l’OSCE, la llibertat de premsa s’ha deteriorat molt a Rússia, Bielorússia, Ucraïna, l’Azerbaidjan, Turquia i els Balcans occidentals. Més d’una desena de periodistes han mort en la cobertura del conflicte ucraïnès. Arreu del continent, però, hi ha hagut desenes d’atacs amb violència, amenaces o intimidacions. La premsa fa nosa.
Periodistes i fotògrafs detinguts a la frontera grega amb Macedònia mentre intentaven informar d’un trasllat forçat de refugiats. Un altre periodista colpejat amb violència a la tanca de Melilla. Amenaces de mort a periodistes romanesos i atacs contra la premsa alemanya que ha cobert les manifestacions xenòfobes del moviment Pegida. L’extrema dreta racista s’ha declarat “enemiga” de la “premsa mentidera” que no informa de les seves concentracions com ells voldrien. El mapa de les agressions i violacions que ha fet la plataforma Índex de la Censura recull més d’un miler de casos documentats només l’any passat al continent europeu.
CONNIVÈNCIES. El nou govern ultraconservador de Polònia controlarà els mitjans de comunicació públics del país gràcies a una llei, aprovada la setmana passada, que els permet acomiadar i canviar tots els alts càrrecs de la ràdio i la televisió pública per persones afins. L’executiu del partit Llei i Justícia no ha fet res que els seus admirats veïns hongaresos no practiquin amb èxit des de fa anys. “Hongria és una democràcia sobre paper”, denunciava fa temps a l’ARA una de les organitzacions perseguides pel govern de Viktor Orbán. Però totes les amenaces de sancions per part de Brussel·les que hi ha hagut fins ara per violar valors europeus com la llibertat d’expressió i de premsa -les mateixes que reiteren avui contra Polònia- han quedat sempre en no res.
Els silencis i la ceguesa comunitària en aquest terreny són persistents. Diverses ONG i associacions de premsa van carregar contra Jean-Claude Juncker, a finals de novembre, per abraçar des de “la confiança mútua” una Turquia a qui demanaven ajuda pel control dels refugiats, mentre obviava que la fiscalia turca acabava de detenir dos periodistes del diari Cumhuriyet acusats d’espionatge, divulgació de secrets i pertinença a organització terrorista quan, en realitat, el seu delicte va ser publicar un reportatge sobre com els serveis d’intel·ligència turcs van passar presumptament armes de contraban a Síria.
“La Unió Europea sembla haver cedit al desig d’una part dels seus estats membres de comprometre la llibertat d’informació”, sentencia l’últim informe de Reporters Sense Fronteres.
