Rosa Maria Arquimbau 1932
24/07/2018

Feminisme, Feminitat

2 min
Feminisme, Feminitat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa veritat és que hem parlat molt de Feminisme i molt poc de Feminitat. Feminisme i Feminitat, dues paraules que sempre haurien d’anar unides, però que -ai!- no hi van gairebé mai. Ens hem preocupat d’una colla de coses. Exigim una pila de drets. Volem votar. Demanem el divorci... En una paraula: ens posem elàstics, i els homes temen, amb un cert fons de por justificada, que els vulguem per aguantar-nos els pantalons i no les faldilles. I és per això que el veritable Feminisme l’hem de fer, cal que el fem, a base de Feminitat. Si no és a base, i encara única i exclusiva, de Feminitat fracassarem sorollosament. [...] Feminitat! El triomf del Feminisme ha d’ésser aquest. Demanar i no exigir, però demanar en una forma que no deixi lloc a negatives ni a dubtes. Obtenir de grat i no per força. Això no és pas gaire difícil, tanmateix. Es tracta d’una petita tàctica a l’abast de totes, o gairebé totes, les dones. ¡Quants assumptes són més fàcils d’arranjar del que nosaltres ens pensem! Però emprem un posat enemic amb els homes i... és clar. No tenim en compte que els homes no són més que uns infants que s’han fet grans i, com a infants, una mica ingenus. Totes les coses d’aquest món requereixen el mateix: una mica de malícia. Mentrestant les Feministes perden el temps i s’entretenen llastimosament. Invoquen Drets i Justícia i... s’obliden de pintar-se els llavis. [...] Allò del sexe feble serà veritat o no, però als homes els fa una certa il·lusió i nosaltres podem utilitzar perfectament aquesta il·lusió en benefici dels nostres desigs. Una mirada a temps, de certa forma, de biaix o fit a fit, pot dir moltes coses. Pot sostenir una conversa. Pot demanar, pot suplicar o pot exigir. I tot sense paraules, ací està el mèrit. [...] Però aquesta mirada haurà d’ésser, per força, una mirada insistent, però amable. Mai la mirada de l’enemic. Mai la mirada de la dona que diu a l’home: “Sou uns tirans”, sinó la mirada parpellejant que insinua el desig d’aquesta “tirania”. [...]

stats