El present de la història

Necessitem ser críticament conscients del nostre passat per entendre què està succeint

En la magnífica 'Història mundial de Catalunya', dirigida per Borja de Riquer, el doctor Miquel Molist, catedràtic de prehistòria a la UAB i assessor del projecte, ens descobreix una escena extraordinària: la troballa d’una pintura rupestre, a la zona de Capçanes (Priorat), del que considera "l’escena de violència en grup més antiga de la península Ibèrica i probablement de tot Europa". La matança d’un grup d’homínids que han sortit a caçar a mans d’uns arquers. A partir d’aquest episodi, i els altres que completen el capítol dedicat a la prehistòria del país que, segles més tard, coneixerem com a Catalunya, el doctor Molist escriu: "Els temps convulsos que viu la societat actual, que observa amb inquietud fenòmens com ara les fortes onades migratòries, el maltractament de la naturalesa o la distribució desigual de l’explotació dels recursos, reforcen la necessitat de mirar el passat per conèixer i precisar les respostes dels grups humans a fenòmens similars..." "La necessitat de mirar el passat", el més llunyà (aquell que Ramon d’Abadal, un home savi i sense manies, en deia pre-Catalunya) i el més proper, el que vivim avui amb estupefacció. Mentre uns quants publicistes i historiadors marginals ja donaven per liquidada la història, morta a mans de nacionalistes perversos i marxistes irredempts, aquest llibre, l’entrevista al monjo i historiador Hilari Raguer (ARA, 4 de novembre), o el llegat que ens han deixat Josep Fontana i Eva Serra (llegiu l’admirable i reivindicativa presentació que el doctor Joaquim Albareda ha fet dels seus treballs, aplegats en el llibre pòstum, que Eumo ofereix a tots els ciutadans interessats en la nostra història), ens demostren que necessitem ser conscients, críticament conscients, del nostre passat, més llunyà i més recent, en el nostre entorn, peninsular i europeu, no només per entendre què està succeint, sinó per què està succeint i quins són els actors i les forces que ens fan viure i donen sentit i contingut a moltes de les nostres accions.

"La neutralitat és una quantitat zero que en una lluita desigual ajuda la part més forta", escriu l'historiador Raul Hilberg

Som en la història, hi vivim i veiem en molts dels esdeveniments en els quals ens trobem immersos referències constants al nostre passat. Un simple 'whatsapp', amb la imatge d’un exemplar de 'La Humanitat' de 1935, on llegim el titular "El Fiscal demana 30 anys de reclusió major", ens porta al present. Llegir plàcidament els articles equidistants i escapistes, que la gent d’ordre pot trobar un diumenge tardorenc en un diari també d'ordre, ens remet a les lectures que la gent d’ordre, de 1934 o 1935, devia llegir al mateix diari en els temps convulsos de la Segona República.

Les velles pulsions es mantenen i, incomprensiblement, gent llegida comet els mateixos errors que persones il·lustres i il·lustrades van perpetrar dècades enrere. El segle XX n’està ple, d’aquesta mena d’errors, fets d’esgarips escandalitzats, promeses d’equidistàncies, falses neutralitats i subjectivitats. Ara és el moment, en una conjuntura crítica com la que vivim (a Catalunya, però també a Europa i, en darrer terme, a bona part del món) de tornar a la història i recordar-nos els deures que tenim com a ciutadans crítics i lliures. En el seu extraordinari treball 'La destrucció dels jueus d’Europa', l’historiador Raul Hilberg ens recorda: "La neutralitat és una quantitat zero que en una lluita desigual ajuda la part més forta". Quan vaig trobar la cita (feia molt de temps que hi anava al darrere), em va semblar que era una interpel·lació actualíssima i urgent, no només per als historiadors, sinó per a tots aquells ciutadans que, d’una manera o altra, entenen que vivim en la història, en som actors i hi deixem la nostra petjada. Cada recerca honesta i crítica, cada esforç intel·lectual que sustenta una lectura d’una pintura rupestre o l’anàlisi d’uns mecanismes jurídico-polítics de fa segles, ens fa ciutadans més compromesos i més vius. Som en el present de la història.

Més continguts de