21/01/2018

22/1: Sense política

1 min

LA QÜESTIÓ CATALANA ha liquidat la política espanyola. Sobretot, perquè ha dinamitat la dialèctica entre govern i oposició que hi hauria en qualsevol país democràtic. Acceptem -i és molt acceptar- que totes les forces polítiques espanyoles assumeixen el mateix objectiu de fons: la destrucció de l’independentisme. Fins i tot en aquest cas, podria haver-hi una dialèctica entre govern i oposició sobre estratègies. I, encara baixant un graó, un debat polític sobre les formes, les maneres, l’eficàcia... En qualsevol democràcia, després de la compareixença del ministre Zoido per explicar l’actuació policial de l’1-O, l’oposició estaria demanant-ne ara la dimissió. Perquè en una dialèctica normal, l’oposició denunciaria la ineficàcia, el fracàs i la mentida, encara que hi hagi un consens de fons en la major. I la compareixença de Zoido va constatar el fracàs (no va aconseguir el que volia), la ineficàcia (va gastar el que no està escrit per provocar l’efecte contrari al desitjat) i la mentida (parla de proporció mentre s’admeten a tràmit querelles contra policies per desproporció). Si hi hagués política espanyola, dialèctica entre govern i oposició, avui Zoido ja hauria plegat. Però la qüestió catalana ha suspès la política espanyola.

stats