Gent normal
Divendres, dos quarts de dotze del vespre. Concert a l'Ateneu d'Arenys de Mar. Tres euros per als socis i quatre per als passavolants. Per aquesta quantitat modesta, la setmana passada vam sentir tocar Abús, que acaba de publicar un gran disc: Les trampes del sostre .
El públic, que ve de sopar, omple el teatre, una sala preciosa dels anys 40. Molta gent de la congregada no coneix l'Abús, però confia en el bon gust dels organitzadors. L'escolta per primer cop, en descobreix la veu, que per mi és a mig camí entre Jeff Buckley i Thom Yorke. Suposo que l'Abús (que dimecres, per cert, toca a L'Auditori) no s'està beneficiant encara del gran moment (tan merescut, per cert) de la música en la nostra llengua, perquè -teoria de barra de bar- no és un integrat , sinó un apocalíptic . No practica el surrealisme prêt-à-porter . Potser és massa tràgic i brut per a la indústria.
El públic de l'Ateneu, doncs, té la sort d'escoltar el que per mi és el hit del disc. La cançó I ella qui serà? , que em sembla entendre que explica la historia d'un noi que entra al bar amb una noia i tots els parroquians, admirats, es pregunten qui deu ser ella i si ell, "algú amb tanta sort", deu ser el seu xicot. Trobo la cançó molt emocionant, perquè puja d'una manera molt poc evident i va fent replans fins a arribar a la lluminositat feliç i nostàlgica del final. (Em fa pensar en R.E.M.)
Tot això és possible perquè hi ha un grup de joves d'Arenys, Gent Normal, que han decidit fer cicles de concerts sense guanyar-hi res. Els diners que cobren són per cobrir despeses, entre les quals el sou i el sopar del músic. No la conec de res, aquesta gent normal, però em trec el barret i em descordo els sostenidors davant d'ells, perquè estan fent molt (més que els que haurien de fer-ho) per la música independent que es fa a Catalunya. Per plaer, per gust, perquè els agrada, perquè sí.
