Ho aconseguirem
Desig de Cap d’Any: ho aconseguirem. Cada cosa que fem ens hi acosta. Entenc molt bé que un sector de la CUP no vulgui investir Mas. És el sector, per entendre’ns, de Barcelona. Simplificant, diria que és el sector antisistema. I entenc molt bé que un grup antisistema aspiri, esclar, a esventrar el sistema. Un grup antisistema, més que crear un nou estat (per a què?) el que vol és lluitar-hi. Crear un sistema nou (ho deia molt bé el cupaire Titot en un article a l’ARA) i, per tant, governar, et fa entrar en contradiccions. I és normal que et sembli el mateix l’estat espanyol que el futur estat català i que prefereixis lluitar-hi des de la minoria (i fer que cada guany aconseguit sigui una victòria, no pas un deure). Més que participar en la creació d’aquest nou estat el que vols és forçar l’estat (o l’autonomia, que és més fàcil) per fer que els pocs diners de què disposa serveixin per apagar focs necessaris, urgents i, sens dubte, descuidats. Per què hi hauries de voler gent de dretes o de centre en un nou estat?
Que l’amalgama de la CUP sigui independentista és un miracle. I si n’és, n’estic convençuda, és pels militants de l’àrea no barcelonina. Fora de Barcelona, ser independentista és lògic. Com és lògic, entre pagesos, reclamar que les maduixes siguin d’aquí i no de Múrcia. “Ah, és que de Múrcia són més barates i arriben a més llars”, et dirà algú. “Què prefereixes? Maduixes d’aquí més cares i nens que no les puguin tastar o maduixes d’allà més barates i per a tothom”. Inútil dir que el que és desitjable és que les maduixes d’aquí siguin tan barates com les d’allà. És una utopia. No hi ha temps. No tens més remei que bolcar-ne un camió i repartir-les per sentir-te en pau amb el nou any.
