La impugnació de la candidatura de Carles Puigdemont

Puigdemont, Comín i Ponsatí han estat en tot moment a disposició de la justícia

El PP i Ciutadans han decidit presentar al·legacions davant la Junta Electoral Central (JEC) contra la candidatura al Parlament Europeu en què figuren Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els dos partits pretenen que la JEC exclogui aquestes persones de la llista i no els permeti ser candidats. La llei orgànica de règim electoral (Loreg) preveu aquesta possibilitat i, en conseqüència, no hi ha res a objectar al fet que tots dos partits hi hagin recorregut. La JEC ha de decidir ara si atén les al·legacions del PP i Ciutadans o no. Si les atén, exclourà els tres candidats de l'acord de proclamació de candidatures. Si no les atén, els hi inclourà.

Tant si els exclou com si els inclou, l'acord de la JEC es pot recórrer davant del Tribunal Suprem en el termini de dos dies. L'acord d'inclusió podria ser recorregut pel PP i Ciutadans. L'acord d'exclusió, pels tres polítics afectats. El TS ha de resoldre en el termini de dos dies i, encara que la sentència és ferma i inapel·lable, pot ser recorreguda en empara davant del Tribunal Constitucional, que ha de resoldre en el termini de tres dies. És obvi que el PP i Ciutadans han fet ús d'una possibilitat que la Loreg preveu. La JEC ha d'estudiar les al·legacions presentades i decidir motivadament el que consideri pertinent.

¿Quin recorregut cal esperar que tinguin les impugnacions del PP i Ciutadans? ¿És previsible que siguin ateses per la JEC o que no ho siguin? I en qualsevol cas, ¿què es podria esperar de la decisió del TS i, si escau, del TC?

Al meu entendre, les al·legacions no poden prosperar. La vigència del dret de participació política de l'article 23 CE només pot ser no tinguda en compte excepcionalment mitjançant sentència judicial ferma. Aquesta és, fent servir els termes del constituent de la Primera Restauració, una "veritat tan certa i palmària que a penes pateix racional contradicció". És a dir, que a ningú amb dos dits de front se li pot acudir que pugui ser d'una altra manera.

No hi ha hagut rebel·lia, sinó exercici pur i simple del dret de defensa

Però és que, a més, l'argument en el qual descansen les al·legacions, i que indica que Puigdemont, Comín i Ponsatí es troben en "rebel·lia", no és cert. Tots tres, com a ciutadans espanyols i europeus, estan fent ús dels drets que els reconeixen els ordenaments espanyol i europeu. Com que no estan privats de l'exercici dels seus drets, poden establir la seva residència on els sembli oportú, que és el que han fet: Puigdemont i Comín a Bèlgica i Ponsatí a Escòcia.

És veritat que tenen l'obligació de posar-se a disposició de la justícia quan són requerits, però no ho és menys que tenen dret a complir amb aquesta obligació fent ús dels drets que els reconeixen tant la Constitució com l'ordenament europeu.

Això és exactament el que han fet. Han estat en tot moment a disposició de la justícia. Han comparegut sempre que l'autoritat judicial ha requerit la seva presència, ja fos l'autoritat belga, l'alemanya o l'escocesa. En cap cas s'ha produït una "fugida" de la justícia ni s'ha actuat de manera "rebel". Simplement han exercit els drets dels quals són titulars.

El dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió (article 24 CE) inclou no només l'accés als tribunals de justícia espanyols, sinó també l'accés als tribunals de justícia dels països de la Unió Europea en aquells supòsits en què el dret espanyol entra en contacte amb el dret europeu. És el que ha passat en tots tres casos. Han recorregut davant els tribunals alemanys, belgues i escocesos l'ordre de detenció i lliurament europea dictada pel jutge instructor Pablo Llarena d'acord amb el que preveu la norma reguladora d'aquesta ordre. No hi ha hagut rebel·lia, sinó exercici pur i simple del dret de defensa.

Ha estat el jutge instructor el que ha actuat de manera no ajustada a dret al negar-se a acceptar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein, que no va autoritzar l'extradició de Carles Puigdemont perquè pogués ser jutjat a Espanya pels delictes de rebel·lió i sedició, encara que sí que la va autoritzar perquè pogués ser processat per un delicte de malversació. A partir d'aquest moment el jutge instructor va retirar l'ordre de detenció i entrega davant de qualsevol tribunal de justícia europeu.

Puigdemont, Comín i Ponsatí segueixen, per tant, en ple ús dels seus drets. No estan sent jutjats en rebel·lia davant del TS. Simplement hi ha una ordre de detenció per al supòsit que entrin en territori espanyol. Qualsevol pretensió d'impedir el seu exercici del dret de participació política com a candidats a les eleccions al Parlament Europeu no té, en conseqüència, fonamentació jurídica.

L'única manera d'impedir que Carles Puigdemont es converteixi en parlamentari europeu és que els ciutadans espanyols no el votin. Així és la democràcia.

Més continguts de