07/04/2011

L'esquerra flàccida i el 'bunga-bunga'

2 min

Berlusconi interessa perquè desprèn la fascinació de la cosa prohibida, d'allò que atrau precisament perquè no hauria de ser. És com un dolent de serial clàssic, capaç de comportar-se com un perfecte canalla i sortir-ne sempre airós. Això darrer ara sembla en entredit, amb tot el rebombori judicial ocasionat pel cas Ruby Robacors. (Ruby Robacors! Quin altre mandatari occidental pot presumir d'estar implicat en un cas amb un nom així? És com si governés vestit amb bermudes i camisa hawaiana.) Però n'hi ha prou de llegir el detall de la notícia per adonar-se que el procés va per molt llarg i que el Caimano no té la més mínima intenció d'anar a presó per una historieta amb una velina . Total, si la nena amb tot plegat ja ha fet diners per obrir una clínica estètica, on és el problema? Berlusconi és una mena de personificació vivent (una mica atrotinada, però vivent) d'aquella dita valenciana que estableix que, dels pecats del piu, nostre Senyor se'n riu.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si tot va com és de preveure, el primer ministre italià no serà descavalcat del poder per la justícia. I no només això, sinó que és del tot plausible que surti reelegit a les eleccions del 2013, que ja ha dit que no pensa anticipar de cap manera. Aquesta capacitat de seducció electoral és un veritable misteri de dolor per a una gran part de la progressia europea, que es pregunta, amb consternació de beata escaldada, com és possible que els italians votin un individu tan manifestament impresentable, i tan mala persona que ara fins i tot vol abolir la prohibició del feixisme. (Una prohibició, per cert, que a Espanya no pot ser abolida perquè mai no ha estat promulgada.)

La resposta a aquest interrogant que turmenta els nostres conciutadans més benintencionats és múltiple, però sens dubte un dels factors a tenir en compte és que a Berlusconi no el voten els italians , sinó només una part de la població: després n'hi ha una altra, força significativa, que senzillament no vota perquè les propostes que se li ofereixen li semblen insatisfactòries. És l'electorat que, en general, i per entendre'ns, anomenaríem d'esquerres . Ja fa temps, de fet, que la sinistra italiana es troba a l'avantguarda de les esquerres inoperants i en crisi d'identitat permanent.

Però són la mateixa inoperància i les mateixes crisis d'identitat, al cap i a la fi, que serveixen per respondre preguntes de consum intern que els nostres progres es formulen amb intensa perplexitat: com és possible que un PP absolutament corrupte sigui encara imbatible al País Valencià? Com s'explica que les enquestes prevegin el retorn d'un PP no menys corrupte que el valencià i més fatxa que mai al govern de les Balears? Doncs, un altre cop, podríem mencionar una multitud de motius, però un de clar és la flaccidesa d'una esquerra que no fa venir ganes d'acudir a les urnes als seus votants potencials. En vista de la qual cosa, hi ha un fantasma que recorre Europa, i es diu bunga-bunga . Enhorabona i bona nit i tapa't.

stats