Lideratges testosterònics i estrogènics

En les societats humanes primerenques, les capacitats físiques eren les importants per liderar, i en les contemporànies ho són les habilitats culturals

Fa un temps em vaig imaginar una campanya en pro d’un estil de lideratge estrogènic, precisament en contraposició amb allò que s’entén per testosterònic. No són mots dins la categoria de contraris, però em són útils per expressar-me i, a més, tant homes com dones tenim els dos tipus d’hormones. De fet, l’adjectiu testosterònic ni tan sols l’he trobat al diccionari. Cercant-ho a Google, molt sovint fa referència a persones que es comporten amb supèrbia, individualisme, baixa sensibilitat a la diferència i fins i tot autoritarisme. Estrogènic sí que surt al diccionari, tot i que referit a la biologia hormonal femenina. Curiosament, a diferència de l’anterior, no apareix aplicat a comportaments de persones. Així doncs, reincideixo en el neologisme d’argot popular i continuo ferma en la meva campanya de promoció d’un lideratge estrogènic encoratjant totes les persones a liderar de manera generosa, fent que l’equip i els destinataris de les accions proposades siguin tan importants com un mateix, posant en valor la diversitat, motivant, acceptant la crítica i reaccionant-hi positivament per millorar, amb escolta activa per aprendre i, sobretot, tractant els altres amb respecte i empatia i, si pot ser, amb simpatia.

Certament, les jerarquies socials són presents en totes les espècies i el líder és aquell que té un rang social més elevat, és a dir, que té prestigi, que es guanya el respecte i l’admiració dels altres, i que té poder, és a dir, que té control sobre recursos valuosos. En les societats humanes primerenques, les capacitats físiques eren les importants per liderar, i en les contemporànies ho són les habilitats culturals valuoses com ara l’obtenció de títols acadèmics (és fàcil la referència a líders polítics que els han volgut obtenir a qualsevol preu) o bé l’exhibició de riquesa (de nou la referència a líders polítics també funciona, només cal pensar en Trump). Són senyals d’estatus social ben efectius perquè separen els qui ho tenen dels qui no ho tenen a través de barreres econòmiques o intel·lectuals, així com en el passat eren eficaces les barreres d’habilitat i força físiques.

Això venia a dir la introducció d’un article científic publicat el juliol a Nature Communications que acabava demostrant -en un estudi amb 243 homes, a la meitat dels quals s’aplicava testosterona i als altres no- que el nivell alt d’aquesta hormona porta a preferir productes de luxe cars en lloc d’altres de qualitat semblant però amb menys prestigi social.

Així doncs, si el prestigi necessari per liderar consisteix en l’ostentació (econòmica o acadèmica) per ser admirat i respectat, crec que caldria canviar les raons per les quals s’admira i es respecta. Si abans eren les capacitats físiques i avui ho són les econòmiques i intel·lectuals, per què demà no ho poden ser les de relació social com ara l’empatia i valorar la diversitat? I si la testosterona no hi contribueix, ves a saber, potser els estrògens hi ajuden!

Etiquetes

Més continguts de