Alerta feminista: hola, Vox

Vox aglutina totes les involucions imaginables

Encara no m’he recuperat de veure com els andalusos i les andaluses han estat els primers a caure a la trampa dels ultradretans de Vox, quan rebo per Facebook l’enèsim insult de la setmana. Potser hi ha qui no sap que des que el feminisme ocupa molt més espai mediàtic del que era habitual, s’ha convertit en la diana d’una banda de desocupats que passen les hores enganxats a les pantalles dient-nos coses boniques, confirmació que el feminisme guanya terreny acceleradament.

El perfil és aquest: home de molt baixa formació i estrets llaços amb Vox, Tabarnia i altres invents pitjors. Amants de la bandera espanyola per sobre de totes les coses, al seus perfils només hi falta la cabra de la Legió. Els encanta parlar d’aquelarres, jihadisme feminista i acusar-nos de “feminazis”, bonic acrònim que circula des dels anys 90 i que aquí han adoptat per al seu ús particular personatges com Arturo Pérez-Reverte.

Això ve a col·lació del rellevant pes que l’antifeminisme té en el programa de Vox, fill il·legítim del PP, per si algú encara no ho sap. Un programa que no s’entén per què no va ser prohibit per anticonstitucional, sobretot tenint en compte aquest delit per la constitucionalitat que els ha agafat ara a tots els partits. Riurem quan pactin amb ells i quedin retratats com el que són: partits preconstitucionals.

El feminisme pot estar content: el nostre enemic ja no és difús sinó concret, i així el podrem combatre millor

Vox és un partit dantesc perquè aglutina totes les involucions imaginables: racista, misogin, homòfob i transfòbic, fa gala d’una capacitat envejable de retrocedir en el temps. Per què s'ha de viure al segle XXI si es pot viure tranquil·lament a l’Edat Mitjana –posem a la Reconquesta–?, es diuen els seus dirigents, militants i votants. Qualsevol psiquiatre veuria en ells una por furibunda a la diversitat i una fixació malaltissa per les reivindicacions de gènere. A mi la sexualitat de la gent no m’ha interessat mai, i a vostès? A ells es veu que molt. Pel que sembla, i segons un informe de Metroscopia, els votants de Vox són homes en més d’un 70% dels casos i apostaria que tots fan gala d’una heterosexualitat a prova de bombes.

Si els deixessin, com han anunciat, demà mateix derogarien la llei contra la violència de gènere (2004) i el desenvolupament del tan necessari pacte d’estat, el matrimoni homosexual (2005) i la llei de salut sexual i de la interrupció voluntària de l’embaràs (2010), entre d’altres. També combatrien furibundament la transsexualitat i s’ocuparien de tancar una a una totes les associacions feministes i les que lluiten per la diversitat afectiva i sexual. Es diu que Vox ha connectat amb els homes que se senten atacats pel feminisme i és veritat, hi ha connectat de ple. De fet, tots els homes que creuen que el patriarcat és un regal per a la humanitat, que les dones són éssers inferiors i que tota opció sexual no normativa és una malaltia mental, haurien de votar Vox.

El feminisme pot estar content: el nostre enemic ja no és difús sinó concret i així el podrem combatre millor. En realitat fa temps que constatem arreu del món que la mal anomenada “ideologia de gènere” –per a alguns sinònim de “feminisme radical”– inquieta perquè s’està imposant. Només cal veure què va passar amb les dones a la Primavera Àrab –com van ser reprimides i fins i tot sexualment violentades– i que fa només uns mesos els ultraconservadors de Brasil van intentar impedir-li a Judith Butler que fes una conferència a São Paulo amb una petició signada per 360.000 persones. Hola Vox, hola ofensiva patriarcal! ¿Recordeu el Tren de la Llibertat que va fer dimitir el ministre Gallardón? Doncs han passat gairebé cinc anys i ara el feminisme està més fort que mai.

M. Àngels Cabré és escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere

Més continguts de