El dia 4 es va presentar a Sabadell el Manifest per una Àrea Vallès, impulsat per l’Ajuntament i Fem Vallès, una entitat composta per sindicats, Cecot i l’associació Via Vallès, que fa anys que reivindica un reconeixement de l’especificitat vallesana. Tal com s’hi explica, el Vallès (suma de l’Occidental i l’Oriental) agrupa 1,3 milions de persones en 62 municipis i representa al voltant del 17% del PIB català i més del 26% del valor afegit industrial a Catalunya. Aquesta realitat, però, no té una correspondència institucional adequada segons els signants: per exemple, hi ha fins a 27 organismes amb delimitacions diferents dins el Vallès. Es reclama, doncs, crear l’Àrea Vallès, un ens supramunicipal que permeti més eficiència i eficàcia en la gestió i prestació dels serveis públics i una millora en les polítiques públiques d’ocupació i formació, així com també d’ordenació territorial i d’estructura dels espais naturals.

La proposta planteja limitacions i oportunitats. Primer, la creació d’una Àrea Metropolitana del Vallès (AMV) s’entén en el marc d’una governança per a la regió metropolitana de Barcelona (5 milions d’habitants) que pivotaria sobre tres pols: l’AMV, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) (composta pel Barcelonès i la totalitat del Baix Llobregat) i l’Àrea Metropolitana del Maresme. D’entrada, la delimitació entre l’AMV i l’AMB presenta molts problemes, ja que hi ha set municipis vallesans que ja pertanyen a l’AMB. A més, es dona per descomptat que el Maresme vol aquest tipus d’institucionalització, però per ara no hi ha cap reivindicació en aquesta direcció. En segon lloc, el manifest ha rebut el suport de diverses entitats (especialment del Vallès Occidental) i d’alguns alcaldes, però manca l’adhesió d’altres ciutats vallesanes (especialment Terrassa, Sant Cugat o Granollers). Segons el seu punt de vista, la creació de noves institucions no és una garantia per a la resolució de problemes: és millor optar per la cooperació a través de projectes concrets o per espais ja existents com el que ofereix el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

Aquests aspectes fan poc viable la creació de l’Àrea Vallès, que, en canvi, cal valorar positivament per dues raons principals. Primer, la proposta ve impulsada per la societat civil. Parteix d’un procés de debat des de baix, des de les associacions. En la creació d'una àrea metropolitana sovint l'imaginari col·lectiu és inexistent, però en el cas del Vallès està bastant treballat. Així, és una proposta construïda socialment i no només des de l’administració (des de dalt). Però segurament l’aspecte més positiu de la iniciativa és que assenyala les limitacions de l’organització territorial de Catalunya i obre el debat sobre com encaixar les realitats metropolitanes existents. El procés en curs d’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya podria impulsar el debat territorial i proposar alternatives al model actual, buscant el consens entre els diversos actors implicats (governs locals de tot tipus, Generalitat, societat civil). ¿Hi haurà la voluntat per fer-ho?