‘Merlí’: grans esperances amb la Coralina
Retorn esperadíssim de Merlí a TV3. La resposta de l’audiència va ser contundent: un 22,5% i 577.000 espectadors pendents de l’arrencada de curs a l’Institut Àngel Guimerà. Un institut, per cert, que trenca sovint els protocols pedagògics habituals en favor de les llicències narratives necessàries per fer la trama més atractiva. De moment, el primer capítol no va presentar canvis rellevants. L’èxit de la primera temporada fa pensar que s’ha apostat per la continuïtat i anar sobre segur. L’arrencada va servir per recordar a l’audiència el mapa de relacions sentimentals (o sexuals) entre personatges. La incorporació d’una nova alumna molt passada de rosca, l’Oksana, promet.
La sèrie continua sent molt llaminera sobretot per al públic adolescent i una coartada per compartir la tele en família. El Merlí fa un esforç per sacsejar la ment del jovent i intentar que reprodueixin els patrons de conducta de les classes de filosofia: incentivar-los l’hàbit de fer-se preguntes. És com si la sèrie volgués dotar-los de certa consciència social i humanística, cosa que enllaça a la perfecció amb l’assignatura que serveix de base argumental. L’habilitat de la sèrie radicarà a no convertir això en un excés de pretensions. El mateix Merlí critica Federico Moccia, un dels escriptors de referència dels adolescents. “Això és xurreria sentimental”, li diu a l’Ivan Blasco. El que cal plantejar-se és: ¿és més intel·lectual o més elaborada la manera que tenen de relacionar-se els personatges de Merlí que els protagonistes de les trames de Moccia? La frase, però, encaixa molt bé amb el tarannà altiu i egocèntric del Merlí. De fet, és molt interessant a nivell televisiu com el personatge que interpreta Francesc Orella va resultant progressivament antipàtic. Observem un Merlí que s’ha despreocupat del fill durant les vacances, que quan el noi li retreu la seva absència carrega les culpes a l’exdona i es penja una medalla sobre el seu gran (i sovint dubtós) paper de pare, que ha mentit a la parella sobre el seu viatge a Roma, que depèn de la seva mare per viure, que és dèspota amb els companys de feina, prepotent amb les dones i només actua en funció dels propis interessos. Sembla que el Merlí cada vegada té menys d’heroi i més de cretí i serà apassionant com es gestiona això a nivell narratiu. La bona notícia és l’arribada de la nova cap d’estudis, la Coralina (Pepa López), en qui dipositem grans esperances. Ja era hora que el Merlí tingués un antagonista digne. Potser així la sèrie intenta solucionar el problema que arrossegava amb els rols femenins, excessivament dòcils i dependents dels mascles alfa. Malgrat això, el primer capítol no supera el test de Bechdel. On sí que se supera una sèrie com Merlí és en la capacitat de crear discussió, debat i arguments de reflexió tant sobre la mateixa sèrie com sobre els temes que planteja. I això sempre és un bon símptoma.
