Tot i que Catalunya és l’epicentre temàtic de la campanya electoral i l’arma més útil a l’hora d’arreplegar vots, és molt significatiu descobrir que el debat a TV3 dels candidats de Barcelona no té cap mena de rellevància informativa a nivell estatal. Catalunya interessa només com a àrea geogràfica sobre la qual construir-hi un relat interessat des de Madrid. La prova és que, dimecres al migdia, Antena 3 Noticias només va treure un instant d’escassos segons de l’emissió del debat de TV3. I l’elecció d’aquesta imatge és molt rellevant. No era un moment del debat on es veia discutir els candidats sobre un element clau de la campanya. Tampoc havien triat un instant en què algun dels candidats fes una proposta, obeint a algun tipus de criteri periodístic que justifiqués el fragment. La imatge que va escollir l’informatiu que presenta Sandra Golpe era la d’Inés Arrimadas darrere del faristol de TV3 aixecant el braç amb un llaç groc i repetint “ Son ustedes tan sectarios...” I prou. Tot això és el que Antena 3 va decidir ensenyar del debat. D’acord que no va ser un debat per extreure’n gaire substància, però en tot cas el gest d’Arrimadas té més d’espectacle que de contingut. Però aquí no s’acaba la missió de Ciutadans. Minuts més tard, una altra notícia mostrava la imatge d’Albert Rivera en el debat de dilluns de l’Acadèmia de Televisió aixecant el panot de la flor de Barcelona dissenyat per Puig i Cadafalch. La notícia assegurava que la rajola de carrer ja es pot comprar per internet gràcies a la popularitat que li ha proporcionat el líder de Ciutadans. La notícia posava en evidència la ignorància dels editors de l’informatiu, delatant que desconeixien el valor històric i emblemàtic d’aquest panot, que ja fa anys que es comercialitza a través d’internet com a souvenir.

Pot semblar una circumstància anecdòtica, però no és casual. Informativament, Ciutadans pot considerar que és una missió acomplerta. Aquests actes demagògics de treure objectes de darrere el faristol són el reclam segur per aparèixer després en els informatius que van a remolc del seu ideari i, per tant, de les seves performances. Ciutadans ha entès que són aquests cops d’efecte els que els aporten notorietat en uns informatius, perquè no importa el contingut sinó el simple fet d'aparèixer-hi. En un moment en què la política no ven arguments sinó emocions, són aquestes escenes les que acaben garantint el protagonisme i una èpica ridícula però molt efectiva a nivell comercial. En una etapa de crisi en la qual es parla de la futbolització de la política, l’equivalent a l’emissió dels gols del partit és, justament, tot allò que apel·la a la visceralitat. El gest que fa aixecar l’espectador de la butaca per aplaudir. La imatge que, treta de context, té quelcom de provocador i de victoriós. És el gol que et fa semblar un guanyador encara que hagis jugat malament, que te n’hagin marcat més i que estiguis a la part baixa de la classificació.