CRÍTICA TV

Nuria Roca: la presentadora que TV3 ha deixat escapar

'Fantastic duo' no té res de fantàstic excepte la presentadora, Nuria Roca. Ella és qui sosté amb dignitat un programa musical que podria ser molt decadent

Estem patint una onada de programes musicals: La Voz Kids, Tu cara no me suena todavía i els seus antecedents, El gran reto musical a TVE, No perdis el compàs a TV3 després de l’ Oh happy day... I, per ampliar l’oferta, aquest dimecres s’ha estrenat Fantastic duo també a TVE. Es tracta d’un concurs en què grups i cantants d’èxit accedeixen a fer duets amb persones anònimes que prèviament s’han gravat amb el mòbil interpretant una cançó seva. Els cantants trien els tres que ho fan millor, després escullen un guanyador i amb aquest actuen al final del programa.

Fantastic duo té poc interès i uns acabats finals una mica dubtosos. És massa llarg perquè hi ha un excés de participants. A sobre, alguns ja estan una mica tronats: els Fórmula V o Camela ja traspuen certa antigor mediàtica i transporten a la tele d’una altra època. Més enllà dels intèrprets, hi ha una colla de tertulians que no s’entén gaire què hi pinten: donen l’opinió de tant en tant, aplaudeixen i ballen. I n’hi ha que també semblen trets del calaix de les rampoines de Cap d’Any.

Crida l’atenció un muntatge que delata que s’ha retallat molt per eliminar fragments que deurien convertir el programa en soporífer i que s’ha intentat agilitzar estalviant les transicions entre actuació i actuació.

En definitiva, Fantastic duo no té res de fantàstic excepte la presentadora, Nuria Roca. Ella és qui sosté amb dignitat un programa musical que podria ser molt decadent. És una professional que, televisivament, transmet una credibilitat, una proximitat i una naturalitat que costa de trobar avui dia en aquest gremi.

Nuria Roca no crida quan presenta. Parla amb normalitat i es dirigeix a l’espectador amb un to agraït i respectuós. És insòlit en una era en què els mestres de cerimònies televisius solen parlar a càmera com si l’audiència fos curta de gambals o tingués problemes d’oïda. També assumeix la seva feina amb una actitud natural, gens histriònica ni afectada. I no necessita vestir-se de vedet o de majoret per captar l’atenció dels espectadors. Prioritza l’elegància a l’exuberància. Demostra convicció i fa avançar la dinàmica del programa amb fermesa. Domina el context i mai es fa la tonta ni força el riure, que és un altre dels grans mals de la televisió. No exagera la seva simpatia, simplement ho és en la justa mesura. I té mà esquerra per interactuar tant amb el famoset de torn com amb els convidats anònims. Se la veu còmoda, segura i desimbolta en el gènere de l’entreteniment. Sap administrar bé el seu protagonisme i no acapara l’escena. Costa d’entendre que algú tan solvent i amb aquest perfil professional no hagi presentat mai un programa a TV3.