HISTÒRIES DE LA TELE

Roger Ailes no s’ha mort

1968 és l’any en què s’adonen que la televisió irromp amb molta força en els processos electorals

L’empresari mediàtic Roger Ailes va revolucionar la televisió i la política nord-americanes. Va ser l’ideòleg de formats televisius que ara són clàssics, el visionari que va entendre el mitjà com una potentíssima eina política per influir en la societat i el fundador de Fox News. Batejat com el Creador de Reis Republicans, va ser clau en el triomf de Nixon, Reagan, Bush pare i Trump. Ailes va acabar els seus dies denunciat per desenes de dones, que el van acusar d’assetjament sexual. La sèrie ‘The loudest voice’ el retrata a ell i a les seves estratègies mediàtiques: alarmar els espectadors, sembrar la por i intoxicar l’opinió pública amb finalitats concretes.

Ailes va començar el 1965 com a auxiliar de producció d’un dels magazins més populars de la televisió, ‘The Mike Douglas show’. Allà va conèixer Richard Nixon, aleshores un perdedor, derrotat durament en pantalla per Kennedy el 1960 i incapaç d’ajudar els republicans en les eleccions del 1964. Malgrat tot, el 1968 Nixon ho tornava a intentar. Ailes, després de l’entrevista que van fer a Nixon, li va oferir els seus serveis amb una feina que s’acabava d’inventar: “El que necessites és un assessor de mitjans. Algú que et faci presentable a la televisió perquè la gent t’esculli com a president”. I va insistir: “Si no et prens la televisió seriosament aquesta vegada, tornaràs a perdre”. I Nixon el va fitxar.

Ailes, influït per les pel·lícules de Leni Riefenstahl que convertien Hitler en un heroi, va aprendre la importància de la col·locació de les càmeres, l’ús dels enquadraments i el control exquisit del relat visual. Ailes va inventar el format televisiu ‘The man in the arena’, en el qual gent anònima feia preguntes al candidat. Asseguraven que les preguntes eren lliures, però Ailes tenia el control de tot. Nixon va desfilar per tots els estats amb aquest programa, envoltat per una graderia circular i un públic que l’aplaudia amb devoció. S’utilitzaven els primers plans per transmetre un relat molt més emocional i Nixon semblava tenir carisma. El 1968 Nixon va guanyar les eleccions i hi va haver un punt d’inflexió: és l’any en què s’adonen que la televisió irromp amb molta força en els processos electorals. Ailes es va convertir en un poderós guru mediàtic. En una entrevista televisiva li van demanar si la televisió era clau en una campanya. Ailes va respondre: “No crec que ningú més torni a ser elegit per a un càrrec públic important, incloent-hi alcaldes de grans ciutats, sense fer un ús adequat de la televisió”. I el mateix periodista li preguntava: “I aquest ús adequat ¿és un aclariment dels problemes o una venda emocional de l’home en qüestió?” I Ailes va respondre: “Totes dues coses. Però sempre tens una reacció emocional davant el que veus en pantalla”. L’ús de les estratègies emocionals per persuadir l’audiència està experimentant un nou auge a la televisió, no només per part dels partits sinó també de presentadors i cadenes. Ailes és mort, però el seu llegat per sacsejar els instints més primaris gaudeix d’un perfecte estat de salut.

Més continguts de