Històries de la tele

La tele salva la reina

Elisabet II va fer el discurs des de la biblioteca de la residència de Sandringham, a Norfolk

El 25 de desembre del 1957, a les tres de la tarda, la reina Elisabet II convertia aquell Nadal en històric: el seu discurs de Nadal es retransmetia per primera vegada per la televisió. Ho va decidir, en part, per compensar les crítiques per ser freda i distant. A més, va servir per commemorar el 25è aniversari del primer missatge del seu avi per la ràdio.

El discurs el va fer des de la biblioteca de la residència privada de Sandringham, a Norfolk, on passava el Nadal. Elisabet II, amb 31 anys, va pronunciar el missatge des del mateix escriptori i la mateixa cadira en què ho havien fet el seu avi i el seu pare: “Cada Nadal, en aquest mateix moment, el meu estimat pare transmetia un missatge al seu poble arreu del món. Avui em dirigeixo a vostès, que ara són la meva gent”. Richard Webber recordava aquell dia: “Jo tenia 37 anys i, com a cap de transmissions externes de la BBC, estava a càrrec de la producció. [...] La distància de la casa fins a les xarxes de televisió va suposar un problema per als enginyers, però tots els enllaços i els cables es van duplicar per minimitzar la possibilitat d’un col·lapse”.

El cert és que la mare d’Elisabet II i ella mateixa passaven moltes estones entretenint-se davant l’aparell: “El que estem fent avui és una gran fita perquè la televisió ha fet possible que molts de vostès em vegin a les seves llars el dia de Nadal. La meva família es reuneix tot sovint per veure la televisió com ho estan fent vostès en aquest moment. És així com me’ls imagino ara. Espero sincerament que aquest nou mitjà faci que el meu missatge de Nadal sigui més personal i directe”.

També s’intentaven apaivagar els rumors de crisi matrimonial amb el príncep Felip: “La meva cara els pot resultar familiar dels diaris i de les pel·lícules, però en realitat no parlo mai de la meva vida personal. Però ara, almenys per uns minuts, els dono la benvinguda a la pau de la meva pròpia llar”.

Webber recordava una anècdota curiosa. La reina feia referència a un fragment del clàssic de la literatura anglesa ‘El viatge del pelegrí’, de John Bunyan. S’havia escrit les frases en un paperet i el van incloure al llibre perquè les llegís amb facilitat. “Quan ho vam assajar, la reina es va adonar que aquell no era el llibre correcte i va demanar si hi havia el bo a la biblioteca. Hi era. Estic segur que els espectadors no se n'haurien adonat. Vam fer servir una càmera muntada en una plataforma amb rodes i això ens va permetre acostar-nos-hi quan va començar a llegir”.

Des del 1960, el missatge de la reina s’emet des del Palau de Buckingham. Va ser el primer any que es va gravar amb antelació perquè els països de la Commonwealth el poguessin veure a la vegada que els ciutadans del Regne Unit, ja que fins aleshores s’havien d’esperar que les bobines arribessin per correu aeri uns dies més tard. El primer discurs en color va ser el 1967. El 2007 es va transmetre a través d’internet i el 2012 en 3D. Però no ens enganyem, el que progressa és la tecnologia. Les monarquies continuen sent, ara, institucions tan caduques com l'any 1957.

Etiquetes

Més continguts de