'Islamofòbia': un concepte problemàtic

Cal desmitificar la identitat religiosa i retornar el debat al seu lloc: la vulneració de drets

MOSTAFÀ SHAIMI
MOSTAFÀ SHAIMI Professor a la UdG i formador en dinamització comunitària

Les persones de tradició o pràctica musulmana anomenades, a la lleugera, 'musulmanes' patim una discriminació per raó d’estar vinculats, d’alguna manera, a la religió de l’islam. Aquesta discriminació és un racisme per motius aparentment religiosos, però podria estar imbricada amb altres formes de discriminació. Aquest racisme de base religiosa, però no només, és antic, a Europa, com ho demostra el cas jueu. Una constant històrica, des de l’edicte d’expulsió de la península Ibèrica del segle XV, passant pels estatuts de puresa de sang, fins a les lleis de Nuremberg i la doble Solució Final: l’Holocaust i l’expulsió pactada definitiva de les persones de tradició o pràctica jueva fora del territori europeu, amb l’ocupació de Palestina.

Aquest antisemitisme permanent i estructural a Europa, que només ha trobat en l’expulsió definitiva del territori europeu la solució del cas jueu, té avui en el punt de mira l’islam com a religió considerada incompatible amb els 'valors occidentals'. En conseqüència, les persones vinculades a l’islam són rebutjades. Aquest rebuig té avui el nom d’'islamofòbia'.

S’ha de reconèixer que el concepte té utilitat a l’hora de descriure una realitat: rebuig a les persones vinculades a l’islam. Però més enllà de si el concepte és científic, en el sentit de quines bases i conseqüències teòriques conté, l’interès d’aquestes línies és analitzar quin ús n’estan fent les organitzacions que lluiten contra la 'islamofòbia' i quines implicacions té aquest ús a nivell de praxi política.

Es naturalitza la cultura, i qualsevol persona amb l’indicador X esdevé necessàriament 'musulmana' o membre de la 'comunitat musulmana'

Bàsicament parlaré de tres qüestions. La primera, de caràcter conceptual: el terme 'islamofòbia' situa al centre del debat la religió de l’islam i per extensió les persones vinculades a aquesta religió, i redueix tota la seva diversitat ideològica, de pensament i material a ser 'persones musulmanes'. L’ús de les expressions 'persona musulmana' o 'comunitat musulmana' no només es refereix a aquelles persones que fan de la religió l’eix vertebrador de la seva vida, cosa que significaria que se’n fa un ús descriptiu, sinó que es refereix a tota persona a la qual se li suposa que té algun indicador d’origen o cultural que el vincula a aquesta religió. D’aquesta manera es naturalitza la cultura, i qualsevol persona amb l’indicador X esdevé, necessàriament, 'musulmana' o membre de la 'comunitat musulmana'. Aquest error conceptual té dues conseqüències concretes. La primera és suposar un caràcter central de la religió en la vida de les persones vinculades a l’islam, quan en la majoria dels casos la vivència amb la religió és laxa i 'tranquil·la' –que no vol dir que no sigui important–. Moltes vegades, el que accentua i violenta aquesta vivència de la religió és percebre-la amenaçada i rebutjada. La segona és que quan es diu 'comunitat musulmana' s’engloba sota aquesta etiqueta persones laiques, o fins i tot persones atees militants que s’oposen a qualsevol religió i hi actuen en contra.

D’aquest error conceptual se’n deriven els dos aspectes següents. El primer té a veure amb el fet que no tota crítica a allò vinculat a l’islam és 'islamofòbia', de la mateixa manera que no tota crítica a allò vinculat al judaisme és antisemitisme. El que sí que ha de tenir en compte aquesta crítica és la 'dialèctica d’opressió', és a dir, entendre el grau d’exclusió i vulneració de drets que viuen les persones vinculades a l’islam en el context europeu.

L’ús del terme 'islamofòbia' no ajuda a fer que hi hagi un debat sobre els islams

És evident que no només hi ha un islam, sinó que hi ha islams. I, des d’una perspectiva crítica, n'hi ha que no són benvinguts, ni a Catalunya, ni al Marroc ni allà on sigui. I s’ha de poder debatre, en un escenari poc contaminat, sobre aquestes qüestions. A part de la vulneració sistemàtica de drets de les persones vinculades a l’islam, l’ús del terme 'islamofòbia' no ajuda a fer que hi hagi aquest debat.

El segon aspecte té a veure amb la defensa o l’acció antiracista davant la islamofòbia. L’acció antiracista, segons el meu parer, erra en defensar les persones vinculades a l’islam en qualitat de 'musulmanes'. L’anàlisi de l’opressió i vulneració no ha de passar per reconèixer la religió, sinó per reconèixer que s’ha vulnerat a la persona un dret fonamental com és la llibertat religiosa. Les dimensions de les dues postures són diferents: la primera situa la religió al centre i això en dificulta la crítica. En canvi, defensar les persones en termes de vulneració de drets i llibertats ens situa en el debat de la igualtat i la justícia. A més, la defensa a les persones vinculades, d’alguna manera, a l’islam com a 'persones musulmanes' acaba encasellant encara més aquestes persones dins una identitat religiosa massa forta que obstaculitzaria la vida comuna.

A Europa, la dinàmica d’exclusió i rebuig fa que la religió de l’islam esdevingui, moltes vegades, el refugi idoni per a moltes persones. L’ús del terme 'islamofòbia', amb bones intencions, participa en la construcció del mur d’aquest refugi. L’estratègia política hauria de passar per desmitificar la identitat religiosa i retornar el debat al seu lloc: la vulneració de drets. En aquest cas, es tractaria de racisme.

Més continguts de