Om i Gallego, 5 anys fent dissabte ‘a la cara’
SI T’AGAFEN per banda i banda l’Albert Om i l’Àlex Gallego, parella de fet de les contres dels dissabtes de l’ARA des del primer dia, quedes ben retratat. L’Albert et dibuixa amb precisió, lletra a lletra. L’Àlex et descriu traç a traç, fa que per la cara paguis. Les cartes d’aquests dos retratistes agafen el pinzell i et despullen. Els de l’Àlex són retrats que t’ensenyen l’ànima del personatge. Gens superficials, cada tret ens mostra una mica més la personalitat. És un mirall que sempre et diu la veritat.
El llibre A la cara, una tria de les millors caricatures i una síntesi dels retrats, és un regal ideal de Reis que us ofereix l’ARA, és una petita obra d’art en tapa dura. La generositat de l’Albert de cedir protagonisme a la il·lustració es complementa amb la seva precisió literària. L’Albert és lúcid, clarivident i eficient. Si una cosa es pot dir en dues línies no en farem tres. Ara ha sabut destil·lar les seves cartes, extirpar-ne referents d’actualitat caduca, i quedar-se amb la síntesi, quatre frases que sembla que acompanyin el dibuix de l’Àlex, i el fan créixer encara més.
Despullen personatges sense morbo, en diuen coses boniques sense ser embafadors i no n’amaguen cap de lletja sense ser cruels. Res de l’exercici de franctiradors, de fingir llibertat insultant o dient estirabots. Els retrats no volen ser embafadors ni salvatges, sinó tot el contrari. Tot flueix amb el to de dues persones educades però visionàries, que et veuen les arrugues i saben que l’arruga també diu molt de tu.
No és casual que el llibre acabi amb la centenària Neus Català i amb un visca la vida. La vida és feta de persones, i les dues persones que han parit el llibre A la cara s’estimen la vida, per això s’estimen la gent i per això la seva curiositat i el seu talent es dediquen a captar ànimes, a fer-nos viure cada dissabte vides diferents.
