Parlin menys de vostès, més de nosaltres

Hem assumit que la situació no admet explicacions simples i exigeix esforços col·lectius enormes. I necessitem més que mai la política per treure'ns d'aquí. Si els líders s'hi fixessin, s'adonarien que els escoltem més que mai, que és la seva hora: ens cal saber on anem, d'on es pot retallar i d'on no ho hem de permetre. Ens urgeix un govern que marqui camins i una oposició que el vigili. Però si analitzem els missatges de l'última setmana, els polítics parlen més d'ells que de nosaltres, es responen entre ells, es repliquen, reobren les ferides, es provoquen i hi cauen sempre de quatre grapes. És una endogàmia que delata que han quedat atrapats en la bombolla del "Doncs mira que tu!" Simplifiquen de manera que a vegades ofèn la intel·ligència. Sisplau, prou de desacreditar sempre l'altre, prou de dibuixar el rival com a algú maligne d'intencions inconfessables. Mirin cap aquí, oblidin la competència. Prou de crear frases que no podem creure perquè freguen la caricatura, de tan esquemàtiques. Volem un govern que miri endavant i una oposició que superi el trauma de perdre i ja pensi en el dia que tornarà a manar. Somiem que ens sedueixin amb mèrits propis, no que ens deprimeixin llistant demèrits aliens. Provin de fer autocrítica, de felicitar l'altre, si l'encerta. D'ajudar-se i ajudar-nos. Els ho agrairem, i, perdin o guanyin, se sentiran millor.