Plats-i-olles i vetesifils

Si ahir vèiem la asimetria que comporta aplicar la nova norma del guionet a compostos com cul-de-sac i culdellàntia , avui veurem què passa quan s'aplica als formats per coordinació copulativa.

És cert que resol asimetries que s'arrossegaven des del Fabra, que escrivia allioli però col-i-flor o cap-i-cua . L'actual norma les evita - allioli , coliflor i capicua -, però per esquivar problemes de lectura preveu excepcions que en creen de noves.

Una de molt curiosa oposa plats-i-olles a vetesifils . Són maneres populars d'anomenar qui ven atuells de cuina o té una merceria i, per extensió, la seva botiga. També se'n diu llauner o terrissaire -en castellà cacharrero - i mercer/a .

L'IEC entén, amb raó, que platsiolles planteja unes dificultats de lectura que no planteja vetesifils , en què la s intervocàlica sona sonora per l'enllaç fonètic, a diferència de la de cul-de-sac , que per això no aglutinem.

Dit això, i respectant el seu criteri -ben defensable-, de vegades tinc la sensació que pequem d'un excés de coherència normativa en detriment de la intuïció. Jo, en ortografia, faria sempre els canvis mínims, encara que suposi ser menys coherent.

En aquest cas, mantenir vetes-i-fils m'hauria semblat més raonable, com també trobo raonable fer excepcions puntuals, i fins i tot discrecionals, quan una aplicació cega de la norma dificulta la lectura, com passa sovint quan s'enganxa el prefix ex .

Ningú s'hauria d'escandalitzar si al costat d'un expresident hi seu un ex-xa .