Publicitat
Publicitat

Puigdemont pot fer presidenta Arrimadas?

És la baixada del vot estimat als de Junqueras el que possibilita que Cs pugui ser la primera força en vots

Com acostuma a passar en cada convocatòria, la publicació de l’enquesta preelectoral del CIS ha aixecat una polseguera considerable. Aquest cop la incertesa és màxima, cosa que fa créixer l’esglai de molts davant d’estimacions que situen Cs com a primera força (en vots). És un fet inèdit i es tracta com a tal, de manera que hi ha qui bandeja aquesta possibilitat apel·lant a una suposada conspiració demoscòpica per afavorir no se sap quins interessos. I, d’altra banda, hi ha qui ja veu Arrimadas arribant a palau a cavall de la gran “majoria silenciosa”. Òbviament també hi ha qui, des d’ahir, fa sumes i restes per veure quines majories podrien donar-se al proper Parlament.

La pregunta, però, es manté: ¿pot guanyar realment Cs? La resposta sembla clara, no només perquè ho digui el CIS: sí, pot guanyar, és a dir, pot ser el partit que reculli més vots. Una altra cosa ben diferent és si podrà confeccionar una majoria parlamentària que li permeti formar govern, cosa més complicada.

Per què pot guanyar Cs? Què fa que tingui opcions? ¿És la mobilització d’un suposat romanent de vot que no acostuma a participar en les eleccions al Parlament? Certament totes les dades indiquen que aquest cop hi haurà una participació rècord, que trencarà el rècord que ja va suposar la convocatòria del 2015. Ara bé, s’equivocarà qui pensi que aquest increment de la participació anirà tot sencer cap a una sola opció (o un sol bloc). L’augment de la participació es repartirà, de manera desigual, entre totes les opcions.

No vindrà d’aquí la possible victòria de Cs. Vindrà d’una carambola. Arrimadas pot ser la més votada, fins i tot sense augmentar gaire el seu resultat del 2015, perquè no serà ella qui guanyi, serà ERC qui perdi. És la baixada del vot estimat als de Junqueras el que possibilita que Cs pugui ser la primera força en vots. I qui ho fa possible és la millora de les estimacions de la candidatura de Carles Puigdemont.

Les enquestes de novembre registren un canvi profund de les preferències dels votants independentistes. A l’octubre al voltant de la meitat dels votants de Junts pel Sí mostraven intenció de votar ERC i només un 20% deien que volien optar per la possible llista de Puigdemont. Un mes més tard, quan es va concretar la candidatura de Junts per Catalunya, la distribució de les intencions dels votants de JxSí es va modificar de manera evident: prop de dos-cents mil votants van canviar d’intenció, i de voler votar ERC van passar a voler votar JxCat.

Aquest moviment a l’interior del bloc independentista ha fet baixar de forma evident les estimacions d’ERC en l’últim mes. De retruc, ha disminuït l’avantatge republicà sobre el segon classificat, Cs. D’aquí que els d’Arrimadas, fins i tot sense moure’s ni un mil·límetre, tinguin a tocar la victòria el 21-D. Una autèntica carambola.

Ara bé, farien malament els corifeus de Cs de posar el cava en fred. Si una cosa diu l’enquesta del CIS és que tot està per decidir. Així que el més probable és que els comptes que es fan avui acabin a la paperera el 22-D. No sabem què pot passar, l’únic que podem saber és que, en aquestes dues setmanes que falten per a les eleccions, passarà alguna cosa, o més d’una. I el que passi impactarà sobre un electorat que es mostra més actiu i alhora més dubitatiu que mai. La gent vol anar a votar més que mai, però no sap a qui, més que mai també.

Dues setmanes i més d’un milió i mig d’indecisos. La divisió del vot independentista pot fer presidenta Arrimadas... sempre que el seu vot aguanti la campanya, cosa que no és segura. La volatilitat serà la clau d’aquestes eleccions i afectarà tots els partits. Ens espera una campanya d’infart i una nit electoral de bojos.

Riure, malgrat tot

Etiquetes

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT