Què has fet, Empar?
Dilluns a Els matins de TV3 l’Empar Moliner duia a terme la seva secció habitual, aquesta vegada amb un to de performance artística molt divertida i punyent. Costa veure una secció d’opinió a la tele que funcioni d’una manera tan visual. Quan hi ha certa intenció provocadora és important que hi hagi un argument sòlid i un fil narratiu consistent. Embrutar de fems una foto del rei o cremar una bandera espanyola sense cap altre raonament que el de protestar contra el que representen implica pobresa d’enginy i buidor filosòfica. És simple i vulgar.
En canvi, l’Empar, en la seva performance televisiva, ha donat a la reivindicació una poètica i un relat que fan inevitable rendir-se a l’instint burxeta d’aquesta dona.
A Els matins l’Empar es plantejava què haurien de fer les famílies afectades després que el Tribunal Constitucional hagués tombat les mesures per garantir el subministrament energètic a les llars sense recursos econòmics. La Moliner proposava que s’haurien d’escalfar amb allò que tinguessin més a mà, per exemple un llibre. Ella en duia un, que, ves per on, era un exemplar de la Constitució espanyola. L’Empar anava arrencant les pàgines del llibre i les anava llençant en un bidó metàl·lic amb un suspens deliciós. Era inevitable mirar-ho amb un somriure. Finalment, va agafar una bola de paper del fons del bidó i hi va acostar un llumí encès. Un cop ja hi havia la foguera hi va acabar de llençar l’exemplar sencer. Un acte de protesta irreverent i rodó, ideal per escandalitzar aquells que s’omplen la boca parlant de democràcia però que sempre estan a punt per mutilar la llibertat d’expressió.
Més enllà de provocar hi ha un missatge de fons. L’escalf que el Tribunal Constitucional nega a les famílies necessitades l’acaben proporcionant les flames de les pàgines enceses del llibre que defensen. Provocar exigeix sempre talent. L’Empar està fent veure que, si un organisme com el TC no té en compte les necessitats més bàsiques de la gent sense recursos, la Constitució serveix de ben poca cosa. Un llibre imprès amb les lleis no és cap símbol nacional. N’hi ha milers d’exemplars arrugats i guixats al fons de les motxilles d’estudiants de dret. És un simple manual de consulta imprès per ser usat. Cremar-lo no està tipificat i és un acte de creació literària i televisiva permès dins el que recull l’article 20 d’aquest mateix llibre: el dret a la llibertat d’expressió. La llàstima i el que cal tenir en compte és que una vegada més el plaer d’alguns per escandalitzar-se no és pel valor simbòlic de la Constitució sinó pel gust de poder disparar, una vegada més, contra allò que de veritat els molesta: TV3.
