Tenim un nou debat garantit a Can Barça: a l’assemblea es presentarà un nou logo perquè sigui aprovat pels socis. Els puristes alçaran la veu ben alta en contra seva, però a mi no em sembla un fet tan transcendent. Faré una primera reflexió professional del treball, tot i no haver-lo vist en la seva totalitat, ja que suposo que és part d’un exercici sencer d’arquitectura de marca. El més significatiu és la desaparició de les sigles FCB al centre de l’escut. La resta és un treball pulcre de renovació, fet per una reconeguda agència de branding catalana. La decisió, des del punt de vista del màrqueting, que han pres els professionals del club va en la direcció correcta i és coherent. Sense cap voluntat de crítica, el canvi es pot qualificar, fins i tot, de conservador. Mireu el que va fer la Juve. Actualitza però no altera, ni trenca amb el passat. El que han fet és més el que es denomina un restyling que una altra cosa. Les empreses de gran consum ho fan habitualment. Cada quatre o cinc anys modernitzen el que en diem imagotip o logotip per adaptar-lo als temps. Les marques s’han de moure perquè el món on s’expressen canvia constantment. No és el mateix una marca vista en paper que vista en una pantalla. Cal parlar de la marca, que és el discurs cabdal i més significatiu del projecte presentat encara que no ho sembli. S’ha decidit eliminar les sigles FCB, que portaven a confusions amb el Bayern Munic o amb altres companyies que tenien aquestes sigles, com ara Foote, Cone & Belding. Sembla que es mantindran dues utilitzacions, FCBarcelona i Barça. Totes dues són úniques i reconegudes pel consumidor. Segurament l’aposta serà, en el futur, donar progressivament el màxim protagonisme a Barça. Més curta, fàcil i diferenciadora gràcies a la ce trencada.

Cal no oblidar, però, que la denominació original és FC Barcelona. Tan important com el logo i la marca són el seu significat i els seus valors. Això tampoc es canvia. Segona reflexió important: les marques al segle XXI pertanyen als consumidors; per tant, la marca Barça és dels socis i simpatitzants. Què vull dir amb això? Un cop feta la reflexió inicial, li donaré la volta. Si al soci o simpatitzant acabés no agradant-li la feina feta i generés prou soroll a les xarxes, podria passar el que ja ha passat amb algunes marques (per exemple, GAP). Desfer el que s’ha fet i tornar a la versió anterior, encara que en aquest cas les paraules intel·ligència i col·lectiva no tenen per què anar lligades.