Radiografia Mallorquina
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQue Mallorca ha passat del pur estatisme socioeconòmic a la dinàmica més electritzada, és d’una total evidència. Prop de mil cinc-cents hotels, més d’un milió de turistes anuals i una enorme cua d’altres negocis que giren al voltant de l’assumpte -des de la construcció als transports- han canviat radicalment la vida illenca. Durant tot aquest segle, i amb l’excepció de minses revifalles com la ocasionada per la primera guerra europea, els mallorquins havien hagut d’emigrar. Ara tornen i, a sobre, es comença a tenir una densa població d’immigrants peninsulars de parla castellana. L’illa -i Eivissa també i Menorca hi va en camí- s’està capgirant fins a les entreteles i es forma i solidifica una nova i vasta classe burgesa, que absorbeix o desplaça l’anterior classe alta, migrada i endormiscada, basada en un comerç rutinari i en la propietat rural. La nova classe sorgeix de l’anterior classe mitjana tirant més aviat a modesta, on s’hi comptava un considerable nombre de petits propietaris pagesos. Aquesta gent no tenia el menor contacte amb l’Estat i ni tan sols amb els representants del govern provincial, establert a la ciutat. Només s’hi acostava per pagar la contribució. [...] La situació, doncs, és molt semblant a la que es donava al Principat durant la primera meitat del XIX: la menestralia, la burgesia baixa i mitjana, surt dels seus caus marginals, va adquirint relleu, passa al primer pla, i cap al final de segle ha esdevingut una poderosa força político-econòmico-cultural: ha refet Catalunya radicalment, en cobrar consciència d’ella mateixa, tenir unes necessitats i topar amb el Poder central, cec i sord a les seves lògiques exigències. [...] El mallorquí parla sempre català, viu els costums del país, l’únic patriotisme que té és l’illenc. La imitació provincial, la cursileria sucursalista, es troba, només, en l’antiga classe alta i entre algunes famílies de la burgesia mitja ciutadana. [...] Mallorca compta amb una tradició política del més camaleònic mimetisme madrileny. Miquel dels Sants Oliver es cansà, escrivint a La Almudaina de Palma, de dir que els partits polítics mallorquins eren còpies barroeres i acèfales dels partits centrals. [...] La política regionalista i la part d’ella més acostada al catalanisme militant, no ha tingut gairebé gruix i, excepte en les coalicions republicanes, no pogué obtenir més que alguns regidors, i encara fent front comú amb el partit liberal, que, d’altra banda, finançava don Joan March, al qual obeïa. Els intel·lectuals en la llengua del país, que han estat i són majoria, i a més els únics que han fet una obra de qualitat, en política no han representat pràcticament res a Mallorca. Un Gabriel Alomar, per exemple, ultra el prestigi de què gaudia, no tingué mai a penes influència dins l’illa. En l’actualitat, aquests mateixos grups mallorquinistes-intel·lectuals segueixen closos en llur closca d’enyorances i d’intel·lectualisme, sense haver provocat més que minoritàries accions folklòriques i culturals. [...]
