Avui he rebut un whatsapp d’aquests massius que diu que el govern actual està valorant eliminar la missa de TVE per manca d’audiència, i proposa -això és el que m’ha fet més gràcia- que deixem els televisors connectats. Les audiències es mesuren amb una mostra seleccionada de llars que han acceptat que es registri el que s’hi mira. Són uns 4.600 audímetres a tot Espanya. La probabilitat que el whatsapp els arribi és bastant petita.

El whatsapp m’ha fet gràcia. Qui l’hagi escrit reconeix que la missa de TVE no deu ser gaire entretinguda, ja que assumeix que no et quedaràs escoltant la tele. Ara bé, no l’apaguis per fer pujar audiència. Això m’ha recordat un anunci de televisió que defensava la publicitat exterior. Hi sortia una parella fent l’amor al sofà amb el televisor connectat, i l’eslògan deia: “Segons els estudis d’audiències, aquesta parella està veient el teu anunci”.

És probable que molta gent gran o amb impediments físics que es connecta a TVE per seguir la missa tampoc no estigui gaire al cas. La tele lluny..., potser amb soroll..., potser no hi senten gaire... Durant la missa presencial també sovint tots nosaltres desconnectem bastant, o sigui que no passa res. La gent que segueix la missa per TVE ho fa perquè ho necessita. Escolti més o escolti menys, com la parella de l’anunci.

L’important no és el percentatge d’espectadors sinó el servei, el fet. Fa dos anys vaig tractar aquest tema en aquesta mateixa columna: segons l’últim CIS, el 69% dels espanyols es consideren catòlics. Només un 4% segueixen altres religions. I que no proposin Netflix, que cada dia hi ha un evangeli diferent.

És normal que la televisió pública ofereixi un servei religiós catòlic, el majoritari, a la gent que no pot practicar. Quin és el cost d’oportunitat? ¿O el programa que substitueixi la missa del diumenge a les 10.30 tindrà una grandíssima audiència? Emetran Joc de trons, en aquest horari? Quina hipocresia!