Pedro Sánchez ja pot dormir tranquil
La política ha arribat a tal punt de deteriorament que el president Montilla diu (dissabte a la nit, al programa Preguntes freqüents) que Pedro Sánchez no contesta el telèfon a Quim Torra en plena crisi de disturbis perquè estem en campanya electoral, i tothom ho troba d'allò més raonable. En campanya electoral (i ara hi estem sempre), els partits polítics s'han donat a ells mateixos total llicència per desatendre les seves obligacions amb la ciutadania, tant si són al govern com a l'oposició. Si no saps això, o ho saps i te n'escandalitzes, és que ets un ingenu.
El cas és que efectivament hi ha eleccions generals el dia 10, encara que havíem estat a punt d'oblidar-ho perquè una de les millors democràcies del món, que segons els seus propis dirigents és l'espanyola, està caient a trossos i a marxes forçades. El fet sobre aquestes eleccions és que són el fruit d'una decisió de laboratori presa per un partit (el PSOE, en aquest cas) que es va pensar que amb una nova convocatòria electoral ampliaria el seu avantatge sobre la resta de forces i podria governar en solitari. Per justificar-ho, Pedro Sánchez va arribar a adduir que no hauria dormit a les nits si fos president d'un govern amb ministres d'Unides Podem.
Ignoro si dorm a plaer ara que el Tribunal Suprem ha emès una sentència que no tan sols condemna els que haurien de ser els seus interlocutors polítics, sinó també el dret de manifestació, i que s'ha desfermat una crisi política i social sense precedents a Catalunya que s'estén per tot Espanya. Però, sobretot, no sé com deu dormir comprovant que les sacrosantes enquestes, única brúixola i oracle dels polítics, indiquen que el seu partit baixa mentre el PP i Vox pugen. Moltes d'aquestes enquestes també diuen que la suma de PSOE i Ciutadans no bastaria per formar govern. El panorama resultant (amb l'aparició del submarí del Més País d'Errejón pel mig) s'assemblaria molt a la ingovernabilitat, i l'insomne Pedro Sánchez es podria veure abocat a refer els ponts amb la majoria de la moció de censura que va tombar Rajoy, després d'haver-los volat tots. Ho ha fet incorrent en un error que el PSOE comet periòdicament: intentar competir amb el PP (i ara, també, amb Ciutadans i Vox) en la lliga de l'ultranacionalisme espanyol. Aquí els socialistes sempre tenen les de perdre, perquè els votants d'aquesta ideologia senzillament no se'ls creuen. Per molts nacionalistes extrems que tingui a dins i per molt que renunciï a tot principi ideològic, a ulls de l'espanyolista de soca-rel el PSOE sempre tindrà l'estigma de ser el partit dels que van perdre la guerra. Però ells hi insisteixen.
O la majoria de la moció contra Rajoy o la gran coalició amb el PP, que és l'opció que cada dia guanya més pes des de l'Íbex-35, i davant de la qual fins i tot Albert Rivera s'hi ha posat bé. Hi hauria temps de parlar-ne, però això només significaria impulsar encara més la involució democràtica d'Espanya. Dormi tranquil, president Sánchez.
