Per casella o per conjunció
EscriptorAl costat i fins i tot per damunt dels mitjans de comunicació públics, l'escola pública catalana i el model d'immersió lingüística (d'èxit reconegut i aplaudit per la comunitat pedagògica internacional) és la gran bèstia negra que, de sempre, el nacionalisme espanyol vol abatre. Perquè hi veuen, i amb raó, un instrument altament eficaç de cohesió social, i al nacionalisme espanyol no li interessa la cohesió social a Catalunya, perquè en resulta un model de societat (convivencial, que dona cabuda a la diversitat cada dia més àmplia de llengües i cultures que en formen part) que no volen. Volen un altre model, que és el dels estats nació jacobins del segle XIX i que és el que predomina a la major part d'Espanya: un país, una llengua, una cultura, una nacionalitat, una bandera. Un model de societat contra un altre com a argument d'una lluita (desigual) de poder. I uns models en discòrdia en què la llengua juga un paper central: perquè el model del nacionalisme espanyol prosperi és imprescindible que el català desaparegui i sigui substituït pel castellà. Segons el model català, en canvi, les dues llengües poden conviure i conviuen, i també hi ha espai per a més llengües. Monolingüisme contra plurilingüisme. Aquest és un resum cert dels més de tres-cents anys que fa que dura el conflicte entre Catalunya i Espanya.
L'anomenada casella del castellà no s'ha introduït a la prematriculació d'enguany, no per falta de ganes, sinó perquè la reacció de la comunitat educativa catalana i una sentència del TC desfavorable a la pretensió del ministre Wert de pagar escoles privades a les famílies que volguessin ensenyament monlingüe en castellà, han fet recular el govern del PP en aquest aspecte. Però el mateix dia que no apareix la casella, el PP català presenta una proposta que ara en diuen “de conjunció lingüística” i que insisteix en la vella cançoneta del trilingüisme, perquè els alumnes aprenguin català, castellà i anglès. El dia que M. Rajoy sigui capaç de dir 'good morning' o que els opinadors, escriptors i intel·lectuals del nacionalisme espanyol no es dediquin a escampar diatribes contra la cultura anglosaxona i a favor de la superioritat de la cultura espanyola, potser aquest rotllo de pianola de voler ensenyar anglès no sonarà tan ridícul. Els alumnes catalans tenen més bones qualificacions en anglès i en castellà que la mitjana d'estudiants espanyols: per què no es fan un favor i copien per a tot Espanya el model d'immersió? És veritat que es viu millor sabent diversos idiomes: si ho proven ho veuran. Però l'aprenentatge de l'anglès, i no diguem del català, els importa un rave: l'únic que somien és una Catalunya (i, si fos possible, un planeta) en què només es parli castellà: per casella, per conjunció, per reial decret o com sigui. Per fer front a això, insistim-hi, Catalunya necessita formar un Govern propi i recuperar les institucions. I no després d'unes segones eleccions, sinó de manera immediata. Esperem que el ple de demà al Parlament obri el camí perquè això sigui possible.
