Suite Mourinho

El primer que fem quan som a l'habitació d'un hotel és mirar què hi ha dins del minibar, i em vull imaginar que José Mourinho també ho va fer quan va quedar-se tot sol a l'hotel Juan Carlos I. Quedant-se a l'hotel va fer un gran favor al Reial Madrid, que va demostrar que -lluny d'ell- pot jugar a futbol.

Cada minibar és un món i obrim cada minibar amb la mateixa esperança i il·lusió. Repassem les ampolles en miniatura de licor (ginebra, whisky, rom…), les de xampany i cava de 20 cl i les de begudes no alcohòliques. En alguns no hi ha aigua de Vichy i ni tan sols la consolació que representa que hi hagi aigua amb gas d'altres marques, com San Narciso. En alguns hi ha suc de tomàquet, en d'altres només dues aigües tòniques. En alguns no hi ha res per menjar. En d'altres no hi falta la llauna d'olives i el pot d'ametlles salades.

M'imagino José Mourinho buidant el minibar de la seva habitació (suposo que era una suite) a mesura que els minuts de partit avançaven. En aquestes suites el moble bar és a l'armariet on hi ha la televisió, just al davant del llit blanc. Potser, si enviava missatges a través de l'iPad, va encendre aquelles làmpades amb el peu blau turquesa que hi ha a les tauletes de nit. Potser va anar al lavabo (i si és així va posar els peus al damunt de la catifa blanca i peluda de sota la pica). Però quan va obrir la primera ampolleta de licor, si és que ho va fer? Es va menjar el pot de patates Pringles? I el d'ametlles salades? I els Toblerones? Va menjar-se els Toblerones?