DONA’M JOC

Terrenys lamentables

Es parla de convenis col·lectius, potser de fer una vaga, d’una lliga professional, de créixer, d’oferir en directe més partits per la televisió... Però passa el mateix de sempre, que tot és fum. El millor de tot és que ara es critica les jugadores perquè expressen la seva opinió i estan en contra del que es troben, que no hauria d’estar permès. Entenc que les xarxes socials són un bon lloc per amagar qui som i deixar anar barbaritats sense cap tipus de sentit, només per tenir el plaer de descarregar tota la ira i el mal humor que es pugui anar acumulant al llarg de la setmana, però crec que cal tenir dos dits de front. El que van fer l’altre dia les jugadores del Barça criticant l’estat del terreny de joc de l’Sporting de Huelva era una cosa que s’hauria hagut de fer fa molt de temps i en molts més camps, on hauria d’estar prohibit practicar qualsevol tipus d’esport.

He jugat en camps que feien molta pena, i parlo des de l’experiència: si jugues en un camp que pel seu estat no saps si ets a la platja, a l’hort del poble o en un estadi, el primer que passa és que tens un alt risc de lesió. I això encara és més greu si practiques un esport en què el terreny de joc és la base perquè la pilota es pugui moure i les jugadores puguin crear i deixar veure tot el seu potencial. El terreny de joc ha d’estar impecable. Ens podrem posar més o menys tolerants i tenir certa permissivitat, perquè evidentment no cal que tots els estadis siguin com Wembley o el Camp Nou, però sí que hem d’exigir camps decents perquè, insisteixo, les jugadores sobretot no corrin el risc de lesionar-se.

La institució que té la potestat de regular tot això en aquesta Lliga és la Federació Espanyola, que és la que hauria d’exigir uns mínims per poder participar en la competició. Entenent que no és 100% professional, sí que hem d’intentar impulsar-la en unes condicions bàsiques, perquè si no anem més enrere que endavant.

Entenc que molts clubs no puguin assumir el cost econòmic de tenir unes grans instal·lacions, però ¿no podem facilitar la tasca entre tots i donar garanties a totes les jugadores que són a Primera? Més endavant parlarem del conveni col·lectiu i tot el que s’ha de demanar -perquè tenen dret de fer-ho-, però abans de tot això el que es necessiten són uns terrenys de joc que no siguin lamentables. Perquè encara que soni absurd ara per ara és el més bàsic que es necessita: unes instal·lacions dignes d’unes jugadores de Primera. No accepto cap tipus de discussió. Ha de ser així.

Més continguts de