TikTok, tic-tac
RIVALITAT. La batalla tecnològica mundial s’ha disfressat d’aplicació per a la generació Z. Uns quants segons de música i coreografies virals, postals d’estar per casa i un catàleg divers del que cadascú pot entendre per humor. És la xarxa social xinesa per als joves de la globalització, però no per als de la Xina, que s’han de conformar amb el seu equivalent local, Douyin. Un aparador per a la desconnexió que atrapa fins a convertir el gest d’arrossegar el dit de baix a dalt d’una pantalla en un acte gairebé reflex. TikTok és també una amenaça per a la seguretat nacional dels Estats Units, segons Donald Trump.
Al juliol, el president nord-americà va decidir que la tecnològica xinesa havia de vendre la seva part del negoci als Estats Units a una companyia local; si no, s’arriscava que l’ús de l’aplicació acabés prohibit per decret. El rellotge de la campanya electoral del novembre agafava embranzida. Milers d’adolescents tiktokers havien irromput a la xarxa per boicotejar un míting de Trump i l’aplicació es va convertir en l’escenari perfecte on confluirien el discurs de la por a la Xina, les suposades amenaces a la seguretat nacional i els interessos polítics del president.
Dos mesos de baralles, intrigues i pressions han marcat la batalla per l’adquisició més polititzada de la història recent dels Estats Units. Finalment, l’empresa de software Oracle és l’escollida per quedar-se amb aquesta part del pastís. Com a mínim, així ho vol Trump. Larry Ellison, el fundador d’Oracle, és un dels pocs milionaris tecnològics de Silicon Valley que es declara obertament trumpista i que contribueix econòmicament a la campanya per a la reelecció d’un president que ha fet de la confusió entre el Despatx Oval i els negocis de la família tot un art.
CONTROL. La competició per la tecnologia de la vigilància viu un moment d’acceleració. Amb la controvèrsia sobre TikTok s’hi barreja una creixent rivalitat tecnològica entre els Estats Units i la Xina, on la capacitat per recopilar grans volums de dades individuals és un dels camps de batalla clau. Les musiquetes virals d’aquests vídeos gravats al menjador de casa són les bagatel·les d’un negoci amb milions d’usuaris setmanals. És un potencial enorme de públic a qui dirigir contingut selectiu. Un caramel per als estrategs electorals que el 2016 ja van saber construir una inesperada victòria amb la maquinària perfecta de les xarxes socials.
Estem en plena reconfiguració del món i del poder. També el govern de l’Índia ha decidit vetar desenes d’aplicacions xineses per intentar limitar la influència digital dels seus veïns. Només a l’Índia TikTok hi té 119 milions d’usuaris actius.
El discurs tecnològic està cada cop més empeltat de la retòrica de la seguretat nacional. De les amenaces exteriors. Però el departament de Defensa dels Estats Units i les agències de seguretat nord-americanes han signat en els últims anys milers d’acords amb empreses com Google, Amazon i Microsoft. La relació entre el Pentàgon i Silicon Valley s’estreny a canvi d’augmentar la nostra vulnerabilitat. Ara Amazon i Google admeten escoltes. Facebook argumenta que els seus usuaris no tenen expectatives de privadesa per a les seves publicacions. Seguim fent lliscar el dit per la pantalla enmig d’una confrontació pel control de la connectivitat. És la batalla per les dades, en un món on l’únic dret que governs i plataformes tecnològiques semblen disposats a cedir-nos com a usuaris és el dret a escollir qui volem que ens espiï o s’enriqueixi amb la nostra privacitat.
