30/1: El factor P
EL DIA QUE L’ESTAT va posar en marxa el 155 ningú no hauria pogut endevinar que tres mesos després seríem on som. I el factor que ha fet saltar qualsevol guió ha estat sens dubte el factor Puigdemont (que és el factor president, amb un afegit personal, fruit de la gosadia i de la intuïció). D’entrada, aquest factor ja va marcar els resultats electorals. I des de llavors, els moviments de Puigdemont han sacsejat el sobiranisme i han descol·locat l’Estat fins a fer-li cometre errors monumentals. L’Estat, conscient de la potència emotiva i política del factor Puigdemont, ha volgut ofegar-lo amb una exhibició de força i ridiculitzant-lo. Els hauria estat més rendible desactivar aquest factor políticament: oferint alguna mínima contrapartida als qui podien apostar per desaccelerar i tranquil·litzar el Procés. No ho han fet i això ha marcat la política catalana i espanyola d’aquests tres mesos. La política no es fa en un laboratori racional ni és un estricte joc d’escacs: els moviments de l’altre modifiquen els teus, però hi participen també l’emotivitat i l’empatia. Algú ha dit que ara som en el game over del factor Puigdemont. Potser sí. Però per a l’Estat no serà senzill desactivar-lo. La decisió està més aviat en mans del sobiranisme.
