30/10: El Brasil i el món

La dreta espanyola no parla de Bolsonaro com un ultradretà sinó com un dretà més o menys homologable

La notícia de la victòria de Bolsonaro al Brasil m’arriba envoltat d’americans, del sud i del nord. No hi ha cap brasiler. Tots els que hi ha estan tristos pel Brasil i pel que hi pot passar. Estan inquiets per l’onada de radicalitat antidemocràtica que està vivint el món. Però sobretot estan preocupats pels efectes que la victòria de Bolsonaro pot tenir en els països respectius. Els argentins, per exemple, estan preocupats pels efectes econòmics que l’autarquia brasilera pot provocar a l’Argentina. Els nord-americans, perquè creuen que afavoreix la deriva més irracional de Trump. Quan arriba el meu torn, els dic que també em dol pel Brasil, m’inquieta pel món i em preocupa per Catalunya. Perquè l’argumentari ultra que ha portat Bolsonaro al poder, a Espanya apareix associat amb l’aniquilació de l’autogovern català i la negativa a tota solució política a la crisi catalana. Fins al punt que la dreta espanyola no parla de Bolsonaro com un ultradretà, sinó com un dretà més o menys homologable. El món està connectat de dalt a baix. El que passa en un país, i sobretot en un gran país, ens afecta a tots. No tan sols com a humanitat. També com a argentins, com a nord-americans, com a mexicans. També com a catalans. I ens va en contra.