DIETARIVV

2/10: "Estamos aquí para repartir"

No es pot dir més amb menys paraules

La vigília de la manifestació de policies van arribar de matinada al meu poble mitja dotzena d’encaputxats, cepats i fatxendes, armats amb cúters, que van arrencar banderes i llaços grocs. Un xicot del poble ho va enregistrar: no es veu gran cosa, però se sent tot. Li diuen que deixi de gravar o li rebentaran el cap. Els diu que la llei li permet gravar a la via pública. Li diuen que la llei els importa un rave. I acaben, contundents: "Estamos aquí para repartir". No es pot dir més amb menys paraules. Els verbs no podien ser més ben triats. Repartir. Se suposa que repartir llenya, estopa, hòsties. Han vingut a practicar impunement la violència. Queda clar. Però encara és més aclaridor el verb anterior: "Estamos aquí". Repartir és tot el sentit de la seva presència aquí, del seu desplaçament, de la seva arribada. Han vingut aquí a això. Amb aquesta expressió proclamen explícitament la seva exterioritat, la seva vocació d’exterioritat. No és que siguin de dins amb una visió diferent de les coses. Són de fora, en volen ser: de fora de tot, del poble, del país, del territori, dels valors més o menys compartits. Es proclamen de fora, com fan els invasors i els ocupants. No cal que els ho digui ningú. Ells mateixos s’ho diuen.

Més continguts de