El triomf de les esquerres (1931)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSText complet –traducció pròpia– de l’editorial publicat a 'La Vanguardia' (30-VI-1931) després de les eleccions a diputats a Corts constituents de la República espanyola celebrades avui fa 92 anys. Les candidatures d’Esquerra Republicana van guanyar arreu de Catalunya. El director Gaziel havia establert una doctrina perdurable, inspirada en l’escola d’Antístenes, deixeble de Sòcrates: la línia del diari ha d’emmotllar-se a la línia de cada govern de torn pel fet que, en democràcia, aquest és representatiu de la majoria de població lectora.
Tot i haver-se previst la victòria d'Esquerra Republicana a Barcelona i arreu de Catalunya, és una victòria que s'ha produït per una majoria tan aclaparadora que per força havia de sorprendre tothom, inclús els mateixos afavorits pel triomf. S'ha repetit, corregit i augmentat l'èxit de l’esquerranisme del passat 11 d'abril. La significació i les conseqüències d'aquest triomf abassegador es presten a tantes consideracions que seria prematur formular-les l'endemà de l'insòlit esdeveniment, quan l'ambient està encara caldejat per l'esclat passional que ha donat la representació de Catalunya al més jove dels partits catalans. Ja hi haurà temps per comentar no una vegada, sinó repetides vegades, una victòria electoral que no té precedent en la política catalana i que pel que fa al seu abast no es pot pensar sense inquietud. Però és la voluntat popular expressada en forma tan categòrica que no permet ni dubtes ni atenuacions. Han votat a Barcelona prop de dos-cents mil ciutadans, més del 70 per cent del cens electoral, i malgrat l'extraordinària concurrència d'electors en els comicis, l’ordre no s'ha alterat gens. La victòria esquerrana ha sortit de les urnes sense ni una ombra, neta i radiant. Nosaltres esperem dels homes als quals ha reiterat la seva confiança el cos electoral de Barcelona que faran tot el que calgui per demostrar que la mereixen. Tenen a les seves mans els destins de Catalunya, i el mateix pes de la responsabilitat posarà fre als seus ímpetus, per si potser se sentien excitats per la impaciència. Quan s'han rebut d'un poble tan amplis poders com els que representa la votació del passat diumenge, no hi ha dret a cap mena de precipitació, a cap interès egoista de partit i menys encara a desbordaments de sentiment sectari. Desitgem vivament que les temors motivades pels efectes dels rampells passionals que es van desfermar el 12 d'abril i que han anat creixent fins a abastar tota la terra catalana, es dissipin amb un col·laboració ponderada i intel·ligent en l'estructuració del Codi fonamental de l'Estat espanyol, de manera que les aspiracions de Catalunya trobin en el seu moment un ambient acollidor i propici. ¡Vulgui Déu il·luminar els mandataris del nostre poble per tal que puguin amb els seus encerts revestir-se de l'autoritat que els ha estat discutida! ¡Que sàpiguen treballar per l'engrandiment de Catalunya i de la resta d'Espanya! ¡Que en tot moment es mostrin a l'alçada de la seva missió!
