Això d’anar al metge i pretendre que t’entengui en català
La companyia es diu Teatro Sin Papeles, que ja et ve a dir que les que en formen part “van de dissidents”. La quota de dissidència amable, controlada i necessària. Sí, es diuen Sin Papeles, però sin papeles a l’administració no s’hi factura, i aquesta obra, que ha aixecat polseguera i ha obligat diversos regidors a demanar disculpes (me’ls crec), era un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona.
En un dels fragments de la peça, les intèrprets diuen: “¿Qué es más importante, que hable catalán o mi salud? Que yo hable catalán o que consiga trabajo? Qué es lo realmente importante?”. Aquesta dicotomia tan falsa com justeta ens ve guionada des de Madrid, cosa que agraïm, perquè als indígenes ens cal sempre que ens salvin des d’allà. On s’és vist que tinguem la boja pretensió d’anar al metge i dir-li que ens fa mal el fetge en la nostra llengua?
Seré sincera i contestaré les preguntes de les empoderades i tan autosatisfetes protagonistes (l’obra es diu Esas latinas). Que si és més important que parlin català o la seva salut? Cap de les dues coses. Que aconsegueixin feina? Doncs per mi no cal. Però amb l’obra ja en tenen (conec actrius de veritat que estan a l’atur).
El que és realment important, per no deixar de citar aquest guió insuperable, és que ara, a les tertúlies, l’opinador de dretes moderat no ens digui que “a Vic” (sempre és Vic) és normal que els metges sàpiguen català per atendre “una iaia”. Perquè les iaies de Vic parlen castellà, no cal que siguin condescendents. El català és una llengua de pagesos, sí, per sort, i de iaies, sí, i de taxistes, i d’escriptores i d’influencers. Les iaies i les no tan iaies de Vic i de tot arreu tenen dret a ser ateses (i enteses) en català, que és una llengua que ja existia quan Colom, amb uns amics missioners, va anar a explorar el nou món amb els resultats lingüístics que coneixem.
