Ni alta tensió ni gaire emoció
Telecinco va estrenar dilluns el concurs que haurà de competir amb l’exitós Pasapalabra, el programa estrella que Antena 3 va aconseguir manllevar a Mediaset després d’unes quantes trifulgues judicials amb la franquícia pels drets d’emissió del format. Christian Gálvez, que es va quedar sense programa arran del daltabaix que va provocar la pèrdua del concurs, ara condueix aquest Alta tensión que, tot sigui dit, de tensió en té més aviat poca. El joc és un clàssic de la televisió que el 1998 ja va presentar Constantino Romero a Antena 3. La dinàmica consisteix a anar encertant respostes que estan representades en un panell lluminós. Més que cultura general, exigeix curiositat quotidiana. El primer dia, per exemple, s’havien d’endevinar frases passades de moda i distingir-les de les inventades, seleccionar les cançons correctes de Raffaella Carrà, emparellar emoticones iguals o ordenar els esports en funció del pes de la pilota que fa servir cada disciplina. En un principi els quatre concursants col·laboren per fer créixer el pot de premi del programa, que comença amb cinquanta mil euros, i després lluitaran entre ells fins que un de sol opti a la morterada final. A cada emissió, tres concursants continuen el joc i un s’elimina i dona pas a un nou concursant.
El programa va demostrar agilitat narrativa. En el primer minut ja havien anunciat el pot i després de dos minuts i quaranta cinc segons ja començaven a jugar els participants. No calien gaires explicacions teòriques de la dinàmica perquè tot és força elemental i fins a un cert punt permet jugar des de casa. Però el suflé va baixar de seguida. El concurs gairebé premia més la sort i la intuïció que els coneixements, i això fa que, al final, com a espectador tampoc acabis de sentir-te ni integrat ni identificat amb la pressió del concursant. En massa ocasions veus com els participants acaben responent a la babalà o triant opcions a cegues per intentar clavar la resposta correcta. Per tant, a diferència del Pasapalabra, l’evolució del joc no genera ni admiració pels que participen ni neguit perquè obtinguin el premi. És més estressant per al concursant que emocionant per a l’espectador. I també hi ha un factor visual que fa el programa poc atractiu, i és que el disseny del format –que deu ser heretat de la franquícia– té una aparença antiga. Els panells de respostes i els enormes faristols dels concursants són de la televisió d’una altra època.
Alta tensión sembla més aviat una baixada de nivell, una pèrdua de categoria. També s’ha alentit la dinàmica de participació. Sospitosament, el mateix dia que estrenava el concurs, Christian Gálvez va anunciar a Twitter que abandonava la xarxa social en un gest que semblava més un cop d’efecte promocional que una decisió personal. Amb la notícia, Gálvez va aconseguir més tensió a Twitter que al concurs.
