Els altres Trumps europeus
XENOFÒBIA. Dinamarca debatrà, al mes de gener, una nova llei per confiscar totes les pertinences de valor que portin els refugiats que hi arribin per demanar asil. Segons el projecte del ministeri d’Immigració, Integració i Habitatge, les autoritats daneses estarien autoritzades a escorcollar tots els nous refugiats -i els que ja viuen al país- per quedar-se qualsevol suma de diners superior a les 3.000 corones (menys de 400 euros), joies o altres objectes de valor (els perdonarien les aliances de casament i els telèfons mòbils...) amb l’excusa que així contribuiran a rebaixar els costos que comporta la seva acollida.
La idíl·lica Dinamarca (que tantes vegades ha esmentat el liberalisme polític català i ara també l’espanyol) és des de fa anys un dels països més restrictius de la Unió Europea en matèria d’immigració. La crossa del populisme xenòfob del Partit Popular Danès, garantint l’estabilitat parlamentària de diversos governs conservadors, ha transformat el discurs polític i social del país fins al punt que, a les legislatives del juny passat, es van consolidar com la segona força del país.
Al setembre, en plena crisi migratòria, l’executiu de Copenhaguen publicava anuncis als diaris libanesos amb un missatge directe als refugiats: no vingueu a Dinamarca. També l’extrema dreta sueca ha distribuït aquesta tardor a l’illa de Lesbos fullets impresos on es recomanava als refugiats acabats d’arribar que no intentessin anar a Suècia perquè no hi trobarien “ni diners, ni feina, ni habitatge”. Són les mateixes illes gregues on, en les últimes eleccions legislatives, el vot als neonazis d’Alba Daurada es va duplicar o fins i tot, en algun cas, gairebé triplicar.
COVARDIA. Europa està plena d’aprenents de Donald Trump. La cacera de bruixes xenòfoba contra la immigració es va implantar electoralment a la Unió Europea molt abans que el multimilionari novaiorquès cridés a barrar el pas a tots els musulmans que vulguin entrar als Estats Units. Marine Le Pen no és una excepció. És el símbol guanyador d’un moviment més profund i extens que contamina des de fa temps l’agenda política europea. El populisme ha desplaçat el centre polític de la Unió. Lleis xenòfobes com la que es planteja a Dinamarca, que violen els drets dels refugiats i estigmatitzen la solidaritat, són promulgades avui per partits teòricament de l’establishment conservador. Les forces tradicionals van quedar atrapades, fa temps, entre el fracàs del políticament correcte i el vertigen de veure com el llenguatge de l’odi de l’extrema dreta guanyava adeptes a les urnes. Governs i partits dèbils, que han confós el vot de la desafecció amb el termòmetre del que realment pensa la societat europea, han manllevat l’agenda populista o s’han acabat unint en grans coalicions que desdibuixen les línies ideològiques tradicionals i cedeixen l’alternativa política als extrems. No es pot legislar en calent però tampoc des de la covardia.
