27/01/2021

Anem de mítings!

3 min
Míting d'Esquerra Republicana l'11 de setembre del 2019

Nosaltres no ens podem moure però les variants del coronavirus van per tot arreu i cada país n’està generant una de nova, com si s’haguessin de presentar a Eurovisió. No poden parar de competir ni en aquesta situació tan desgraciada. Mentrestant, aquí, per protegir la població, no només ens conviden a votar en el moment àlgid de la pandèmia sinó que es podrà trencar el confinament municipal per anar a mítings, que és allò tan entretingut que quan es va inventar Netflix algú va dir: "Segur? ¿Voleu dir que algú ens mirarà, tenint els mítings electorals?" I tot i així van tirar pel dret, amb el risc que comportava. Els ha sortit bé per casualitat. Ja ho diu la dita, “qui no s’arrisca, no pisca”. Ara els partits no aconsellen trencar res. Deu ser perquè ja ho poden trencar sols. Quan la salut no és el que importa, algú ha de protegir la democràcia, com ha fet un ciutadà amb necessitat de ser tutejat, i la justícia, que l’ha acompanyat en el seu dret i en la defensa constant dels desemparats. Llàstima que la justícia hagi estat menys justa amb l’Amparo Sena, la usuària de Renfe que ha rebut una multa de 800 euros com a premi per protestar amb una cassola pels retards regulars dels trens. La derogació de la llei mordassa per part del govern més progressista de la història arriba amb el mateix retard que els trens i que el progrés. Tampoc la justícia és prou comprensiva amb els veïns que són desnonats cada dia, i això que els polítics ens demanen amb insistència que ens quedem a casa. En aquest cas deuen voler demostrar que sí que hi ha separació de poders i que cadascun va tant per la seva banda que es contradiuen per excés d’honestedat.

Si ens expliquessin millor les decisions que prenen no canviaria res però almenys tindríem la satisfacció d’un bon argument, que en política hauria de ser un requisit indispensable. Ara només ho és en utopia. Sort que aviat ens enviaran la factura de la llum prou detallada perquè sapiguem exactament per on ens l’estan fotent. Heus aquí l’esforç del govern espanyol protegint l’electorat de les companyies elèctriques. Els socialcomunistes han demanat educadament a les empreses que siguin més curoses amb les factures perquè la gent del carrer les puguem pagar igual de cares però amb tot el coneixement de causa, per perduda que estigui. I per si el dia encara no el trobeu prou alegre, tot i l’excés de política revolucionària, poseu-hi els militars i els bisbes vacunant-se quan no toca però complint amb la seva obligació de fer més pintoresc el paisatge pels segles del segles. I recordeu que és la usuària de Renfe que protesta a qui li posen la multa.

Hi ha canvi de cromos catalans als ministeris mentre el ministre que ja no és ministre, tot i ser-ho de Sanitat i amb el seu país a dalt de tot de la tercera onada, s’acomiada dient que mai s’ha mogut per conveniències personals. Si ho diu ell, ell deu saber per què. El que és segur és que es mou per conveniències de partit, que és allò de fer carrera política, que no és el mateix que fer un servei públic. Abans de marxar tampoc no s’oblida de subratllar que Madrid és una ciutat fantàstica, no fos cas que a un català no li agradés ni per estètica i s’atrevís a dir-ho en públic. Com som. Per cert, l’extremadreta primer deia que sí i ara diu que no, que si el ministre que ja no és ministre necessita el seus vots per ser president de la Generalitat, no els tindrà. Perquè l’extrema dreta es pot presentar a les eleccions. Li treuen un pes a l’exministre, que ara que ja no té la sanitat com a prioritat, si és que la tenia abans, es pot dedicar a tibar el cordó sanitari. 

A mi, diguin el que diguin, com a ciutat m’agrada molt més Lisboa.

Natza Farré és periodista

stats