Fer política enmig de la pitjor anormalitat
La situació política a Catalunya no serà normal fins que hi deixin d'haver presos i exiliats. I, de fet, la anormalitat és l’hàbitat natural en què es mou un país que ha de sentir com l’amenacen cada dia. Davant d’aquesta situació podem guanyar el campionat de la queixa o jugar amb les cartes que tenim. Que Sánchez avui diu una cosa i demà la contrària ja ho sabíem. Però la política ja els té, aquests personatges, de manera que ni la repressió ni la nul·la confiança en el candidat a la investidura haurien de ser excuses per no fer política com en fan els polítics: amb discreció i intentant arribar a acords imperfectes. I si el duet Sánchez-Iglesias no està a l’altura, explicar-ho. La sortida política, ara, no la trobarem, però si en algun moment s'ha d'iniciar el diàleg és aquest. Esquerra i Junts per Catalunya no hi tenen res a perdre. Amb el preu que estan pagant, no s’haurien de deixar acovardir pels del com pitjor, millor.
