L’altre dia, sortint de la presó d’Estremera, vaig decidir dur els meus fills al Valle de los Caídos. Tenen entre 23 i 15 anys i, tot i que n’havien sentit a parlar a casa, vaig voler que fossin ells mateixos qui veiessin el monument magne del règim dictatorial del general Franco. El Valle és a la carretera de l’Escorial, un altre monument que val la pena veure per comprendre Espanya. S’hi accedeix per una sortida feta expressament. El preu de l’entrada és de nou euros. Un cop passada la porta d’accés, i sense baixar del cotxe, s’enfila una carretera que puja fins a Cuelgamuros, l’espectacular escenari en el qual Franco i els seus van decidir ubicar el memorial. Feia un vespre brúfol, fred i ventós. No hi havia gaire gent. El dia abans havia mort la filla del dictador, deixant com a herència propietats i títols nobiliaris. Vam aparcar i vam pujar l’escalinata lateral fins al plínton sobre el qual està ubicada l’entrada al temple. Des del primer moment la immensa creu sembla que t’ha de caure al damunt. La flanquegen una mena de titans que deuen voler representar àngels o personatges bíblics, però més aviat semblen diables. A banda i banda de la gran porta d’accés al túnel del temple, dos grans escuts de l’estat espanyol, amb l’àliga, el jou i les fletxes, el No-Do i tota la simbologia feixista arrancada obsessivament i ridícula de la tradició imperial, presideixen la gran esplanada. Hi ha uns quants turistes que comenten impressionats les dimensions del lloc, i el fet que un monument feixista sigui conservat i protegit per l’Estat, fent la funció exacta per a la qual va ser concebut: homenatjar el triomf de l’odi i de l’assassinat concebut com a eina de construcció de l’Estat.

Hi ha flors fresques al damunt de les tombes, i llaços amb la bandera espanyola. Hi vam entrar amb el llaç groc

Entrem al temple. Les portes recorden les de les fotografies que hem vist de la cancelleria del Reich. Encara més l’estètica, amb els àngels tocats amb unes perruques que recorden ostensiblement el casc dels soldats alemanys de la Wehrmacht, que agafen uns falsos canelobres amb forma de feix de fletxes. Les capelles de banda i banda del gran túnel pertanyen a agrupacions de les forces armades espanyoles. Després de caminar una bona cinquantena de metres, o més, pugem una escalinata que dona accés a la part central de la nau. Hi ha bancs a banda i banda per seguir les cerimònies religioses que hi duen a terme els monjos benedictins que utilitzen l’espai. L’altar està situat al centre d’aquesta part de la nau sobreelevada, just a sota de la gran cúpula. Tot plegat deu coincidir amb la base de la colossal creu exterior. La cúpula està historiada amb sants, àngels i Nostre Senyor, que acull una gernació d’homes, los caídos por Dios y por España. Davant de l’altar, la tomba de José Antonio Primo de Rivera, dirigent màxim de Falange Española, partit obertament feixista, colpista, defensor de la violència com a instrument fonamental per assolir els seus objectius polítics. A la part posterior de l’altar, en el lloc des d’on el prevere deu dir missa, la tomba del general Franco, colpista, assassí, genocida i col·laborador de genocides. Hi ha flors fresques al damunt de les dues tombes, i llaços amb la bandera espanyola. Hi vam entrar amb el llaç groc ben visible. Només se’ns va acostar una persona, un noi jove, que es va posar a taral·lejar ostensiblement l’himne espanyol davant nostre, somrient, com reptant-nos. Els turistes se’l miraven encuriosits. Els locals assentien. No li vam fer cas, però vam anar sortint de l’espai, que és patrimoni de l’Estat i que per tant paguem entre tots.

El dia 28 de febrer del 2017 la sala tercera del Tribunal Suprem va donar la raó als que volen mantenir el Valle en la seva funció actual, la mateixa per a la qual va ser concebut: enaltir l’assassinat i justificar la utilització de presoners de guerra per a treballs forçats. Alguns dels deixebles d’aquesta ideologia sanguinària van entrar a la seu de la Generalitat, a Madrid, agredint, impedint el desenvolupament d’un acte cívic. Van fer servir la violència davant de les càmeres de televisió. Aquests feixistes normalitzats per l’Estat són a casa. Hi són perquè els membres del tribunal que els ha de jutjar al·leguen motius humanitaris com tenir fills petits per no retenir-los en presó preventiva. Els jutges no consideren que aquests defensors d’una ideologia violenta, colpista i antidemocràtica, que han agredit davant de les càmeres, no consideren, deia, que puguin reincidir.

Sortim del Valle de los Caídos en silenci, aclaparats per la brutalitat del lloc, i perplexos. Divendres els jutges van decidir que els presos catalans i els exiliats catalans són perillosos per a la societat; van decidir que són violents. Els retenen a la presó. Són presos polítics. Qui fomenta l’odi?