Feijóo ha rematat l’anunci de l’avançament al juliol del congrés del partit que presideix amb un acudit: “Ara passarem del conclave del papa al conclave del PP”. És una anècdota, però com que deu haver-hi gent que cobra per escriure-ho, i gent que s’ho mira dues vegades abans de fer-li dir, és indicativa de fins a quin punt deuen pensar que en una societat amb el cervell reblanit a causa de la tele i les pantalles només et faràs escoltar si parles amb acudits dolents. O potser pensen que així sortiran als programes d’humor i als articles de columnistes que filen massa prim, però em sembla sorprenent exposar un aspirant a president que ja no té fama de ser el més divertit de la festa (molt per sota de Rajoy) a fer un joc de paraules que no hauria suggerit ni el robot del ChatGPT.
Mentrestant, al govern socialista espanyol el problema són altres frases, les dels whatsapps entre Sánchez i Ábalos, que arriben als titulars periodístics per gentilesa d’una filtració que a la dreta suggereixen que és cosa del despistat Ábalos i que al govern pensen que deu ser cosa de la policia encarregada de guardar els continguts de les converses. Total, que Sánchez parlava amb Ábalos en confiança i deia que la ministra Robles era una “pájara” que devia dormir amb l’uniforme posat.
Ara, esclar, el govern espanyol anuncia que anirà a la justícia si no s’investiga la filtració dels missatges. Que es posi a la cua i que esperi assegut que li facin alguna mena de cas. En matèria d’espionatge, de filtracions de converses privades i de deixadesa en la cadena de custòdia, Espanya és un colador interessat.
