I ara Napoleó es dirigeix cap a Rússia
Per què hauria d’estar amoïnat per no haver rebut el Nobel de la pau 2025 si pot posar-se davant les càmeres de TV de tot el món i darrere unes lletres enormes on hi diu “Pau 2025” mentre va rebent, un per un, la vintena de líders mundials que van somrients a estrènyer la mà que ha aturat una guerra?
Si a l’ONU ja va demostrar que és capaç de dirigir-se al món com si fos a cal sogre, al Parlament d’Israel ha parlat amb les sabatilles d’estar per casa: "Ei, tinc una idea: president, per què no perdones Netanyahu? Cigars i xampany, a qui li importa?” I a Egipte s’ha psicoanalitzat en públic: “No sé per què, però m’agrada la gent dura. Més que no pas la gent de tracte fàcil. Sospito que això deu ser un problema de personalitat”. El mateix problema que ha fet que digués que felicitava Netanyahu per no "continuar matant, matant i matant".
La lliçó d’aquests dies fa de mal acceptar: triomfa la pau de la guerra. "Ets un home molt popular, i saps per què?, perquè saps com guanyar", ha dit Napoleó a Netanyahu. I allà on hi diu "guanyar", caldria posar-hi matar més de 60.000 civils i no deixar cap casa dreta. Guanyar com l’única raó per merèixer respecte encara que aquest home popular –“El meu amic Bibi”– estigui acusat de crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional. “Victory 45-47”, es diu la colònia Trump, i la política mundial fa la seva olor. I, sens dubte embravit per l’eufòria de l’autocoronació, Napoleó ha fantasiejat un moment amb un acord de pau amb l'Iran, i després s’ha corregit: “Primer hem de resoldre Rússia. Concentrem-nos primer en Rússia”.
