Aspectes econòmics de la immigració a Catalunya

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa immigració és un dels fets més decisius en la història recent de Catalunya. I ho és, perquè amb els seus alts-i-baixos, però amb la continuïtat del seu flux -aproximadament 1,8 milions de persones entrades al Principat des de principis de segle-, ha marcat i marcarà tots els aspectes de la nostra vida col·lectiva: els culturals, els econòmics, els polítics, els de convivència social, els de les nostres relacions amb la resta de l’Estat. Per tant, a més d’assenyalar que és un fenomen important, de fer-nos-en càrrec, i de fer-ne prendre consciència a tot el país, cal estudiar-lo a fons i cal, també, tractar-lo, és a dir, actuar-hi perquè es produeixi i desenrotlli en forma òptima. Els elements de la vida econòmica i social -entre ells la població- no es mouen en llibertat, sinó dintre els condicionaments que els imposa el règim econòmic corresponent. [...] La construcció d’un model econòmic que descrigui d’una forma completa els corrents immigratoris a Catalunya és una tasca que no s’ha fet fins ara i que és de la màxima urgència propulsar. Els estudis existents sobre la població catalana, analitzen facetes del fenomen immigratori, però no el tracten a fons, en tota la seva complexitat considerable. I sense aquest model descriptiu, i alhora operatiu, no es poden emprendre unes actuacions político-econòmiques ajustades a les necessitats del país. [...] A Catalunya, i això és important, l’expansió econòmica, amb la seva creació ininterrompuda de llocs de treball, ha provocat una contínua demanda de mà d’obra. I, també, el volum de la producció total de Catalunya ha estat, i és, funció de la taxa d’immigració (així com, naturalment, d’altres factors). L’anàlisi econòmica regional s’ha plantejat la qüestió de fins a quin punt és condició necessària per a l’expansió d’una zona, l’existència en ella de reserves de mà d’obra, ja que, en últim terme, la creació de llocs de treball que la població activa existent a la zona no pot arribar a cobrir, induirà una immigració de treballadors de l’exterior. [...] A Catalunya, encara que s’ha constatat l’efecte atractiu de l’expansió econòmica del país sobre la immigració, hi ha un cert clima sicosociològic que fa raure la seva vinguda ací únicament en el desig de millora dels immigrants -i no en la necessitat que el país té de major població activa- i que arriba fins i tot a caure en extrems malauradament xovinistes. Enfront d’això no és gens agosarat afirmar que Catalunya ha generat, ha provocat -en certa mesura- el fenomen immigratori. És clarament simptomàtic el declivi que es produí en la immigració a Catalunya els anys que es notaren en l’activitat econòmica del nostre país les mesures estabilitzadores, que feren derivar, de forma espontània, part de la immigració cap a l’estranger, i no cap a Catalunya. [...]